dimecres, 28 d’octubre del 2009

gestió - 2ª pràctica multimèdia

2ª PRÀCTICA MULTIMÈDIA SOBRE

POKER

Ja vaig explicar el procediment per unir imatge i so mitjançant el movie maker en l'entrada anterior.



dissabte, 24 d’octubre del 2009

gestió / comunicació - pràctica multimèdia / el regal de la comunicació


PRÀCTICA MULTIMÈDIA SOBRE

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ




La proposta que va venir, en aquest cas, de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC consisteix en combinar 3 programes que hem treballat a classe: Audacity, GIMP i Movie Maker.

Amb l'Audacity haurem de gravar amb la nostra pròpia veu un text que haguem treballat a l'altre assignatura modular de Comunicació oral, escrita i digital.

Amb el GIMP treballarem les imatges que triem per acompanyar el so. Jo el que he fet ha sigut calcular la mitjana de totes les mides de les fotos que he utilitzat. Tant d'amplada com d'alçada, el resultat ha sigut, respectivament, el següent: 478 x 402. A continuació he passat totes les imatges per aquest filtre/patró perquè quedéssin més o menys del mateix tamany.

Finalment, amb el Movie Maker, unirem les dues parts: so i imatge en un sol vídeo.

El text que he escollit ha estat el de Sebastià Serrano: El regal de la comunicació.

Crec que ha sigut una pràctica molt profitosa. No només perquè s'utilitzen 3 programes en una sola pràctica, sinó també perquè relaciona les dues assignatures modulars.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

SERRANO, S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona. Ed.: Ara Llibres.


opinió - l'estrés de l'estudiant

REFLEXIONS DE MITJANIT SOBRE

L'ESTRÉS DE L'ESTUDIANT



El principal problema que tenim els estudiants és l'estrés per la gran quantitat de deures que ens posen els professors.

Normalment, ens ronda pel cap que tal dia hem d'entregar un treball de societat. O era de comunicació? I que em de llegir 5 llibres, però no sé del tot segur quin hauria de començar a llegir primer, perquè, depenent de quan hagi d'entregar el seu corresponent treball començaré per un o per l'altre. Em ronda pel cap que per demà a seminari haig de portar alguna cosa i no recordo quina era... hauria de trucar a algun company de classe perquè m'ho aclarés, però com que tampoc fa tant que ens coneixem encara no tinc cap mòbil. A més a més de tot això, haig d'actualitzar el meu bloc setmanalment amb una entrada de gestió i una altre de comunicació... buff! m'estic atabalant, haig de fer moltes coses, no tinc prou temps i no sé per on començar... el "com parlar bé en públic"!!, l'haig de llegir per la setmana que ve i encara no l'he començat! I a sobre haig de fer-ne el resum amb les idees claus. Aquella nit no podré dormir. Això és un malson...QUIN ESTRÉSSSSS!!!!!

...

A qui no li han passat pel cap aquests pensaments en el que portem de curs?
Segurament se'n salvarà la persona ben organitzada. Efectivament, aquesta és la clau per evitar l'estrés: l'organització. Perquè quan organitzem, estem controlant la situació. I el control de la situació ens dona seguretat. I la seguretat, que és el segon esglaó de la piràmide de Maslow, ens aporta un trosset de la preciada felicitat.

Conclusió: Elimina l'estrés organitzant-te. Organitza't i sigues feliç.

(què fàcil és dir-ho i què difícil és fer-ho)

divendres, 23 d’octubre del 2009

gestió - cmap - programari lliure

PROGRAMARI LLIURE


Posem en pràctica aquesta útil eina de treball com és el Cmap fent un mapa conceptual sobre el programari lliure.

El que també ens ha de quedar de les classes de gestió de la informació i TIC és aquesta cultura lliure. De mirar pel bé comú, d'ajudar-nos mútuament tot el món, de millorar els programes entre tots, ...

És una història bonica i interessant la de com va començar el programari lliure. Us la resumeixo en poques paraules:

S'explica que un empresari, Richard Stallman, havia comprat una impresora per la seva impremta. La impresora, però, no devia anar molt bé perquè els papers s'encallaven sovint. I en el seu programa no estava programat perquè l'avisés cada vegada que aquest incident passés. Així doncs, va decidir demanar el permís d'accés al codi font a l'empresa del programa per tal de programar-ho ell mateix. Però l'empresa no li va fer gaire gràcia això de que algú millorés pel seu compte el seu programa i li va denegar l'accés.

Llavors va ser quan Stallman es va aixecar de la cadira enfurismat (deixeu-m'he inventar coses per fer més atractiva la lectura :D) va clavar un cop de puny a la imprempta, i va decidir crear Free Software Foundation.

Erem els inicis del que avui seria tot un model a seguir, tant pràctic com ètic: La cultura lliure.

Avui en dia, els programes amb més renom dins d'aquest programari lliure són:

- Linux (sistema operatiu)
- KDE i Gnome (entorns gràfics)
- Mozilla Firefox (navegador web)
- Open Office (aplicació ofimàtica)
- GIMP (tractament de gràfics)

Ja per acabar m'agradari resaltar l'expressió que va fer servir Stallman per referir-se als drets del programari lliure. En comptes d'anomenar-los CopyRight, els va anomenar CopyLeft.

Aquest Stallman estava fet tot un bromista jeje.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

gestió - els portàtils a les aules

ELS PORTÀTILS A LES AULES





Amb aquesta pràctica hem après a treballar en equip tot fent una presentació power point dins del Google Documents.

Aquesta eina ens permet parlar i treballar tots a la vegada a temps real.

Per fi s'ha acabat allò d'anar-se passant el treball de correu en correu!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

gestió / comunicació - youtube edu

YouTube ens mostra una nova manera de comunicació digital proposant-nos assisstir a classes i seminaris de les més reconegudes universitats d'Euopa i d'Estats Units a través d'internet.

Per fer-ho possible a creat: YouTube EDU (clica sobre la imatge per anar-hi).


Amb aquest nova eina podem veure, per exemple, desde la graduació dels companys d'ESADE, amb la proximitat que representa la Universitat Ramón Llull:



Fins a la llunyania de la "Carnegie Mellon University" i el seu reportatge "The Future of computer science":




comunicació - adjectius del bon comunicador

COM HA DE SER UN BON COMUNICADOR?

Per a pensar com ha de ser un bon comunicador, em fet l'exercici de pensar en els bons comunicadors que coneixem (humoristes, científics, periodistes, ...) i pensar amb quins adjectius els descriuriem.

Els bons comunicadors que se'ns han acudit són els següents:

- Pep Guardiola
- Pepe Rubianes
- Andreu Buenafuente
- Joaquim Mª Puyal
- Artur Mas
- Josep Cuní
- Jordi Pujol
- Risto Mejide
- Iñaki Gabilondo
- Eduard Punset

Els adjectius amb els que els definiriem són els següents:

- Sinceritat
- Transmet de bones vibracions
- Correcte
- Expressivitat
- Atrevit
- Carismàtic
- Graciós
- Do de parla
- Bromista
- Vocalitzador
- Clar
- Sap captar l'atenció
- Argumentació clara i senzilla
- Entenedor
- Intel·ligent
- Gestual
- Bon orador
- Bona entonació
- Que faci les pauses adequades
- To de veu alt i particular

Per tant, si volem ser bons comunicadors el que hem de fer és adaptar-nos a aquests adjectius.

comunicació - descriure escriure

Síntesi
DESCRIURE ESCRIURE
Daniel Cassany


En el seu article, Daniel Cassany ens explica què és el codi escrit i el compara, en totes les seves varibles, amb el codi oral. A continuació, una síntesi del seu treball:

Els coneixements que té un escriptor del codi escrit es poden classificar en:

- Adequació: Saber escollir la varietat (dialectal/estàndard) i el registre (general/específic, formal/informal, objectiu/subjectiu) apropiats a cada situació.
- Coherència: Saber escollir la informació rellevant i saber-la estructurar.
- Cohesió: Saber connectar les diverses frases que formen un text.
- Gramàtica: Saber les regles fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua, que permeten construir oracions acceptables.
- Disposició en l'espai: Saber la forma com s'ha de presentar un escrit.

L'escrit és un codi independent de l'oral. Ambdós canals comparteixen característiques estructurals però desenvolupen funcions diferents i complementàries.

Els codis oral i escrit presentent diferències de tipus contextual i textual.

La relació oral-escrit ha estat concebuda de moltes formes diferents al llarg de la història. Per als medievals, l'escrit (llatí) era molt més important que l'oral (llengües romàniques). En canvi, per a la lingüística estructuralista i per a la generativa del segle XX, l'oral és objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.


REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Síntesi: CASSANY, D. (1987). Descriure Escriure. Barcelona: Ed. Empúries

comunicació - el regal de la comunicació

SÍNTESI

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

SEBASTIÀ SERRANO


En la societat actual hi ha moltíssima informació i, ja sigui pels mitjans de comunicació o internet, tothom hi pot accedir. Aquest fenòmen provoca que hi hagi molta gent diferent i independent, i el fet que tinguem tantes poques coses en comú ens porta a l'incertesa de no saber què passarà.


Per gestionar aquesta incertesa, em de fer ús de l'entropia, és a dir, posar ordre al desordre i harmonitzar les noves tecnologies amb els antics hàbits.


Però també em de veure la part positiva de les noves tecnologies i, en aquest cas, els avantatges són més que considerables ja que gràcies a ells em pogut superar dos de les limitacions del llenguatge: en primer lloc, ens permet fer una externalització de la memòria fent que les nostres paraules quedin plasmades en un lloc on no se les pot “endur el vent”; en segon lloc, podem dir el que volguem a tot el món sobrepassant les barreres intrínsiques més enllà de la copresència dels interlocutors.


REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

SERRANO, S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona. Ed.: Ara Llibres.



dissabte, 10 d’octubre del 2009

opinió - el càlcul de la setmana dedicat als mestres de mestres

EL CÀLCUL DE LA SETMANA DEDICAT ALS MESTRES DE MESTRES
(o una de les professions amb més responsabilitat del món)


Al llarg de la nostra carrera de mestres serem responsables de:

- 35 nens que tindrem a les aules cada any.
- 45 anys de treball, contant que ens jubilarem als 70 i començarem a treballar als 25.

Per tant, 35 x 45 = 1.575 nens dels quals nosaltres serem responsables.


Llavors, els mestres de mestres són responsables de:

- 70 alumnes que té la nostre classe.
- 2 classes per cada curs (1M i 1N).
- 45 anys exercint la professió.
- 1.575 nens que els seran de responsabilitat indirecta.

Per tant, 70 x 2 x 45 x 1575 = 9.922.500 nens (perdona Queca... infants).

És a dir, companys de classe, que els nostres mestres tenen responsabilitat sobre nou milions nou-cents vint-i-dos mil cinc-cents infants... no està gens malament.

Crec que es mereixen, com a mínim, que els escoltem a classe. No creieu? Jeje


izaak... amb carinyo ;)

dimecres, 7 d’octubre del 2009

gestió - pràctica - google documents

GOOGLE DOCUMENTS

Google Docs serveix tant per guardar documents i compartir-los, com per fer presentacions en grup.



dissabte, 3 d’octubre del 2009

opinió / societat - l'exageració de la setmana dedicada a l'elisabeth

L'EXAGERACIÓ DE LA SETMANA DEDICADA A L'ELISABETH
(o el paral·lelisme amb la modernitat líquida de Zygmunt Bauman)

El primer que em va sobtar de tu va ser, senzillament, el teu nom: Elisabeth.

- Perdona, com et dius? - pregunta la professora -.
- Elisabeth - respons -.

E-li-sa-beth: amb totes les seves síl·labes i amb totes les seves lletres.

És veritat, sembla que exageri. Potser li estic donant més importància que la que realment té a aquest fet nimi.

Però és què, acostumat a les "Elis" i a les "Beths", en concret; i a la tendència moderna de voler dir les coses ràpidament per així transmetre la informació "com abans millor", en general...

Cansat d'escoltar frases inacabades perquè "es sobreentenen" i respostes monosil·làbiques buides de context...

Escoltar el teu nom complet, el qual pot ser considerat massa llarg per la impaciència d'aquesta societat líquida i superficial, em tranquil·litza, m'harmonitza, em transmet calma i, fins i tot, plaer.

Desitjo, doncs, que et segueixis dient Elisabeth per molts anys perquè, simplement així, ja estaràs aturant, encara que només sigui una mica, aquest ritme de vida estressant.