opinió / societat - l'exageració de la setmana dedicada a l'elisabeth

L'EXAGERACIÓ DE LA SETMANA DEDICADA A L'ELISABETH
(o el paral·lelisme amb la modernitat líquida de Zygmunt Bauman)

El primer que em va sobtar de tu va ser, senzillament, el teu nom: Elisabeth.

- Perdona, com et dius? - pregunta la professora -.
- Elisabeth - respons -.

E-li-sa-beth: amb totes les seves síl·labes i amb totes les seves lletres.

És veritat, sembla que exageri. Potser li estic donant més importància que la que realment té a aquest fet nimi.

Però és què, acostumat a les "Elis" i a les "Beths", en concret; i a la tendència moderna de voler dir les coses ràpidament per així transmetre la informació "com abans millor", en general...

Cansat d'escoltar frases inacabades perquè "es sobreentenen" i respostes monosil·làbiques buides de context...

Escoltar el teu nom complet, el qual pot ser considerat massa llarg per la impaciència d'aquesta societat líquida i superficial, em tranquil·litza, m'harmonitza, em transmet calma i, fins i tot, plaer.

Desitjo, doncs, que et segueixis dient Elisabeth per molts anys perquè, simplement així, ja estaràs aturant, encara que només sigui una mica, aquest ritme de vida estressant.