opinió - l'estrés de l'estudiant

REFLEXIONS DE MITJANIT SOBRE

L'ESTRÉS DE L'ESTUDIANT

El principal problema que tenim els estudiants és l'estrés per la gran quantitat de deures que ens posen els professors.

Normalment, ens ronda pel cap que tal dia hem d'entregar un treball de societat. O era de comunicació? I que em de llegir 5 llibres, però no sé del tot segur quin hauria de començar a llegir primer, perquè, depenent de quan hagi d'entregar el seu corresponent treball començaré per un o per l'altre. Em ronda pel cap que per demà a seminari haig de portar alguna cosa i no recordo quina era... hauria de trucar a algun company de classe perquè m'ho aclarés, però com que tampoc fa tant que ens coneixem encara no tinc cap mòbil. A més a més de tot això, haig d'actualitzar el meu bloc setmanalment amb una entrada de gestió i una altre de comunicació... buff! m'estic atabalant, haig de fer moltes coses, no tinc prou temps i no sé per on començar... el "com parlar bé en públic"!!, l'haig de llegir per la setmana que ve i encara no l'he començat! I a sobre haig de fer-ne el resum amb les idees claus. Aquella nit no podré dormir. Això és un malson...QUIN ESTRÉSSSSS!!!!!

...

A qui no li han passat pel cap aquests pensaments en el que portem de curs?
Segurament se'n salvarà la persona ben organitzada. Efectivament, aquesta és la clau per evitar l'estrés: l'organització. Perquè quan organitzem, estem controlant la situació. I el control de la situació ens dona seguretat. I la seguretat, que és el segon esglaó de la piràmide de Maslow, ens aporta un trosset de la preciada felicitat.

Conclusió: Elimina l'estrés organitzant-te. Organitza't i sigues feliç.

(què fàcil és dir-ho i què difícil és fer-ho)

opinió - el càlcul de la setmana dedicat als mestres de mestres

EL CÀLCUL DE LA SETMANA DEDICAT ALS MESTRES DE MESTRES
(o una de les professions amb més responsabilitat del món)

Al llarg de la nostra carrera de mestres serem responsables de:

- 35 nens que tindrem a les aules cada any.
- 45 anys de treball, contant que ens jubilarem als 70 i començarem a treballar als 25.

Per tant, 35 x 45 = 1.575 nens dels quals nosaltres serem responsables.


Llavors, els mestres de mestres són responsables de:

- 70 alumnes que té la nostre classe.
- 2 classes per cada curs (1M i 1N).
- 45 anys exercint la professió.
- 1.575 nens que els seran de responsabilitat indirecta.

Per tant, 70 x 2 x 45 x 1575 = 9.922.500 nens (perdona Queca... infants).

És a dir, companys de classe, que els nostres mestres tenen responsabilitat sobre nou milions nou-cents vint-i-dos mil cinc-cents infants... no està gens malament.

Crec que es mereixen, com a mínim, que els escoltem a classe. No creieu? Jeje


izaak... amb carinyo ;)

opinió / societat - l'exageració de la setmana dedicada a l'elisabeth

L'EXAGERACIÓ DE LA SETMANA DEDICADA A L'ELISABETH
(o el paral·lelisme amb la modernitat líquida de Zygmunt Bauman)

El primer que em va sobtar de tu va ser, senzillament, el teu nom: Elisabeth.

- Perdona, com et dius? - pregunta la professora -.
- Elisabeth - respons -.

E-li-sa-beth: amb totes les seves síl·labes i amb totes les seves lletres.

És veritat, sembla que exageri. Potser li estic donant més importància que la que realment té a aquest fet nimi.

Però és què, acostumat a les "Elis" i a les "Beths", en concret; i a la tendència moderna de voler dir les coses ràpidament per així transmetre la informació "com abans millor", en general...

Cansat d'escoltar frases inacabades perquè "es sobreentenen" i respostes monosil·làbiques buides de context...

Escoltar el teu nom complet, el qual pot ser considerat massa llarg per la impaciència d'aquesta societat líquida i superficial, em tranquil·litza, m'harmonitza, em transmet calma i, fins i tot, plaer.

Desitjo, doncs, que et segueixis dient Elisabeth per molts anys perquè, simplement així, ja estaràs aturant, encara que només sigui una mica, aquest ritme de vida estressant.