dijous, 17 de desembre del 2009

gestió - metàfores: l'ordinador com a...

METÀFORES
L'ORDINADOR COM A...


És una pràctica interessant i profitosa intentar classificar els diferents programes informàtics segons 4 metàfores possibles (les quals he copiat del bloc "Gestió de la Informació" a l'apartat d'aprenentatge):

- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.

Ho intentaré fer amb 4 programes que hem treballat a l'aula els quals són els següents:

- JClic: És un programa que et permet, com molt bé diu el meu company Joan Antonio León de Tena al seu bloc: "crear les teves pròpies activitats educatives mitjançant l'opció JAuthor. Sols cal fer clic a “crear projecte” i allà esculls quin tipus d’activitat vols crear. Tens les opcions “mediateca”, “activitats” i “seqüència” per desenvolupar l’activitat, pujar imatges, afegir títols de les activitats i comentaris diversos, etc." Afegiria que, actualment, hi ha un arxiu amplíssim d'activitats per abraçar tots els cursos existents i totes les assignatures que s'imparteixen. Els alumnes aprenen d'una forma interactiva els continguts i, per tant, podríem relacionar aquest programa amb la metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

- WinLogo: Aquest programa consisteix en una petita tortuga que va dibuixant una línia negra per allà on passa. L'alumne, mitjançant ordres curtes, va dibuixant aquest camí en qüestió. Seria un clar exemple de la metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne. Respecte el WinLogo cal esmentar les característiques psicopedagògiques implícites en el programa (extret de l'apartat de matemàtiques de la web XTEC):
1. Parteix del coneixement natural del nen.
2. Respecta els ritmes i els itineraris individuals d'aprenentatge.
3. Es produeix un aprenentatge significatiu. Per tant, el classificariem en el model constructivista.
4. Aprenentatge interactiu. El nen controla tot el procés: des del projecte fins al resultat.
5. Dóna a l'error un nou significat. Si el resultat no es el que esperàvem, podem detectar on ens hem equivocat.
6. Facilita la reflexió sobre la pròpia activitat d'aprenentatge.
7. Facilita l'intercanvi d'idees i la discussió.

- Crayon Physics Deluxe: Aquest addictiu i creatiu joc consisteix en aconseguir superar tots els nivells dividits en diferents mons, i cada mon en diferents escenaris, en cadascun dels quals se'ns proposa un repte en el que hem d'ingeniar-nos-les per aconseguir que una pilota toqui una estrella situats en diversos punts de l'escenari. Com a eines tenim un llapis capaç de dibuixar tot el que la nostra imaginació doni de sí: caixes, pilotes, enllaços entre diferents objectes, cotxes, ... i la gràcia de tot plegat és que els objectes es comporten segons les lleis de la física, per tant, la gravetat hi té el seu pes, mai millor dit. Trobem en Cryon Physics, doncs, un exemple de metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

- Art Rage: Els amants de la pintura gaudiran de forma extraordinària amb aquesta eina que ha superat anys llum a l'archiconegut "Paint". Perquè es tal com si pintéssim un quadre, perquè quan passem l'espàtula per sobre el color es difumina i perquè quan pintem molta estona amb el pinzell sense aixecar el dit del ratolí la pintura s'acaba... ens trobem davant del millor simulador de pintura existent a dia d'avui. Aquest seria, doncs, un exemple de l'última metàfora que ens queda per esmentar: la metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
Sé que he qualificat al programa de simulador, però això no vol dir que correspongui a la metàfora del laboratori, ja que, en aquest cas, no trobem aquesta vesant pedagògica de la resolució de problemes, com en el cas del Cryon Physics. Sinó que té una utilitat més com a eina creativa.

CONCLUSIÓ

A mode de conclusió m'agradaria posar èmfasi en la gran utilitat de la metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne. Crec que seria interessant crear programes en aquesta línia, ja que aconsegueixen desenvolupar, millor que cap altre, l'aprenentatge significatiu. Això succeeix gràcies a que segueix el model pedagògic constructivista, com bé indica el seu nom. I en aquesta metodologia, l'educador agafa el paper de guia de l'aprenentatge, tot deixant que cada alumne sigui protagonista de la construcció del seu propi coneixement.

gestió / comunicació / processos / història / societat / imprescindible - redes - educar para fabricar ciudadanos

IMPRESCINDIBLE
EDUCAR PER A FABRICAR CIUTADANS
REDES - EDUARD PUNSET


Cap on ha d'evolucionar el nostre sistema educatiu per a formar ciutadans capaços d'afrontar els reptes d'aquest segle? Tant la ciència com la tradició contemplativa budista tenen molt a dir al respecte. Per què no unir-les amb l'objectiu que s'enriqueixin mútuament i aportin solucions?

Aquests temes es van tractar el mes passat a Washington en un excel·lent debat sobre les necessitats educatives en la qual hi van participar personalitats com el mateix Dalai Lama (líder budista), Daniel Goleman (autor del best Seller "Intel·ligència emocional") o una de les pedagogues més influents actualment, Linda Darling-Hammond.





OPINIÓ PERSONAL

Aquest vídeo té molta relació amb el documental que vam veure a l'assignatura de Processos Educatius: "Pensant en els altres". Sobretot quan remarquen que l'educació hauria d'ensenyar el valor de l'empatia. Crec que seria bo passar-lo a classe per complementar aquell documental des d'una vesant més científica.

El que no m'acaba d'agradar és el títol que li han posat al documental. Suposo que després d'haver llegit "Frankenstein Educador" he trencat l'amistat amb la paraula "fabricar" quan es fa servir en el món educatiu.

També crec que el documental té molta relació amb la filosofia de blanquerna, en el sentit que busca la convergència entre ciència i contemplació.

Us animo a veure'l!


FONTS DE DOCUMENTACIÓ

El documental i la introducció (la qual he traduït al català i he complementat) han estat extrets d'aquesta pàgina web: Redes para la ciencia

dimecres, 9 de desembre del 2009

gestió - butlletic

ButlleTIC
Les notícies TIC de la XTEC



És interessant fer un seguiment d'aquest bloc ja que moltes notícies tenen relació amb el que estem treballant a classe.

Jo ja l'he afegit al meu BlocRoll! I tu?

dijous, 26 de novembre del 2009

imprescindible - immigració - el viaje de kalili

IMPRESCINDIBLE
EL VIAJE DE KALILI
IMMIGRACIÓ

Entrevista. Un testimoni immigrant d'Àfrica ens explica les seves vivències:

Kalilu Jammeh, emigrante gambiano dedicado a combatir la emigración
"Si llego a saber lo que iba a pasar, no hubiese emigrado"
VÍCTOR-M. AMELA - 18/11/2009

Tengo 36 años. Nací en una aldea de Gambia y vivo en Sant Pere de Ribes. Estoy casado con una catalana. No tengo hijos. ¿Política? Democracia y desarrollo. Soy musulmán. Presido una ONG que educa a niños gambianos desamparados y promociona la agricultura

¿Qué hacía usted en Gambia?

Era recepcionista en un hotel de Kiloli, ciudad costera con mucho movimiento.

¿Y por qué emigró?

Porque quería prosperar, mejorar, quería una vida mejor.

¿Dónde pensaba encontrarla?

En Europa. Lo primero era llegar a España.

¿Emigra mucha gente en su país?

Desde niño he tenido amigos sin padre: hombres que habían emigrado..., y nada se había vuelto a saber de ellos.

¿Nada?

Nada. Daba igual: mi sueño era desembarcar en el paraíso. Europa era el paraíso soñado: para los africanos, Europa es Eldorado.

¿Qué les hace creer tal cosa?

La televisión y los turistas. La televisión vía satélite nos trae series e imágenes de Europa, atractivas. Y vemos llegar a europeos de vacaciones: personas despreocupadas con dinero para comer, beber, bailar, gozar, gastar... ¿Cómo no vamos a querer lo mismo?

Claro... ¿Y llegan muchos turistas?

A menudo son mujeres europeas con ganas de esbeltos jóvenes africanos...

¿Cómo preparó su asalto al paraíso?

Ahorré de mi trabajo, y un amigo emigrado hacía años a Canadá me envió mil euros.
Desde el 2002 lo intenté dos veces, y a la tercera llegué en patera a Lanzarote, en el 2004. Fueron 17.435 kilómetros a través de Áfricadurante dieciocho horribles meses.

¿Mereció la pena?

Si llego a saber lo que tuve que padecer en ese viaje, ¡me habría quedado en casa!

Pero ahora está aquí... y no se vuelve.

He fundado una ONG para ayudar a niños desamparados y a jóvenes de mi país, y para convencerles de que es preferible intentar prosperar allí que jugarse la vida para llegar a una Europa durísima y hostil. ¡Que mi sufrimiento sirva para evitárselo a ellos!

¿Qué sufrimientos fueron los peores?

¿Sabe lo que es, durante un año, asistir a dos funerales por semana?

¿Dos muertos por semana?

Compañeros de viaje iban muriendo por el camino, y los íbamos enterrando. Ahí empecé a entender por qué no sabíamos nada en Gambia de tantos emigrados...

¿De qué mueren?

Sed, hambre, golpes de calor, ahogos y aplastamientos en autocares abarrotados a través del desierto, mordiscos de serpiente, síncopes, enfermedades, peleas a puñaladas en cajas de camiones, accidentes de tráfico, asaltos de bandidos... Se les entierra y fin.

No suele hablarse de esto...

Sólo un 5% de los que emigran llega a Europa. El resto se ahoga en el mar o se queda en el camino. Algunos, apalancados en lugares perdidos, sin ánimo de volver a su casa...

¿Prefieren no volver? ¿Por qué?

Sus familias se arruinan para darles el dinero necesario para el viaje, dinero con el que en casa podrían vivir durante un año... Por eso volver les avergüenza: después de tantísimo esfuerzo y sueños, volver supone un fracaso insoportable… ¡Antes, la muerte!

¿Cuánto dinero llevaba usted?

Algo más de mil euros en monedas locales, oculta en los talones de los zapatos para evitar hurtos, atracos, sobornos abusivos...

¿Qué sobornos?

A través de Senegal, Mali, Burkina Faso, Níger, Argelia, Marruecos..., los policías te detienen, te piden pasaporte, visas, papeles, te inculpan por cualquier cosa, te detienen... Da igual: siempre acabas regateando con ellos. Pagué para salir de una celda, aunque no me libré de más de una paliza...

¿Cuál fue su medio de transporte?

Autocares, camiones, coches, trenes, mis pies... Y, al final, la patera construida por nosotros mismos en una playa de El Aaiún.

¿Qué fue lo peor?

Bandidos argelinos: asaltaron el camión en que viajábamos, nos desnudaron, nos quitaron el dinero... Una chica se tragó su dinero pero la vieron: la violaron delante de todos, y luego la rajaron con un cuchillo, le abrieron el estómago para recuperar el dinero.

¡Qué espanto!

Durante toda una noche nos metieron en unas cuevas, nos golpearon, violaron a las chicas. De día, afuera, vimos alrededor un área cubierta de huesos humanos...

Buf.

Vi esqueletos y restos de cadáveres humanos durante todo el camino por Argelia y el Sáhara. ¡Esa parte de Áfricaes un cementerio de emigrantes subsaharianos!

Usted sobrevivió y siguió adelante...

En un centro de acogida trabajé un tiempo, gané algo de dinero, seguí luego camino con otros amigos, atravesando el desierto... Fueron muriendo deshidratados y me quedé con su dinero: ese era nuestro pacto...

No sé cómo soportó tanto dolor...

Me juré que si acababa el viaje contaría todo esto en un libro, para que todos lo supieran, ¡y sobre todo en mi país lo supieran!

Y así lo ha hecho.

Ese propósito me dio fuerzas. Eso, y que algunas personas buenas en el camino me ayudaron cuando ya me veía muerto...

Cíteme a alguna de esas personas.

Los guardias civiles de Lanzarote: después de más de un año de sentirme tratado como un animal, ¡me trataron por primera vez como a una persona!

¿Y cómo se siente usted ahora?

Hoy sé que el paraíso no está aquí, que hay que construirlo allí. Si estoy vivo es porque Alá quiere que ayude al progreso de mi país para que otros no pasen mi mismo infierno.


Habla pausadamente un español dificultoso. Su mujer me ayuda a interpretar la sobrecogedora peripecia de Kalilu, milagroso superviviente de un infernal periplo a través de África- a punto de morir muchas veces-y de la voracidad del Atlántico (que engulló ante sus ojos otra patera con 35 compañeros). Luego, en Europa, ha padecido desprecios racistas. Todo lo describe en El viaje de Kalilu (Plataforma), y ha fundado una ONG (www. savethegambianorphans. blogspot. com) para frenar la emigración: "Ya he comprado un tractor que he enviado a mi pueblo, pues la emigración comienza cuando dejas el pueblo para buscar trabajo en la ciudad, y allí empieza el sueño suicida de venir a Europa".

divendres, 20 de novembre del 2009

seminari - parc arqueològic mines de Gavà

VISITA AL
PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ


INTRODUCCIÓ

Al 1975 es van descobrir a Gavà les primeres mines arqueològiques per extreure variscita de tot Europa. Les mines tenen una antiguitat de 6.000 anys, per tant, corresponen al període del neolític.

Actualment, molts científics (arqueòlegs, restauradors, biòlegs, historiadors, paleontòlegs, botànics, ...) treballen en aquest jaciment viu de més de 200 hectàrees intentant respondre a preguntes com les següents:

- Com eren?
- Què menjaven?
- Quins costums tenien?
- Quines creences seguien?
- Quants eren en la comunitat?
- Quina fauna i quina flora omplien el territori?
- Quina era la mitjana d'edat? I els més vell a quants anys arribaven?

Visió general de la sala principal del parc

LA VARISCITA

És un mineral de color verd que era tant valorat al neolític com ho és avui en dia el diamant.
Se li donava connotacions d'esperança i regeneració. Aquesta última, la regeneració, anava molt lligada amb la mare natura, capaç de regenerar vida en tots els aspectes, tant per l'agricultura que va sorgir en aquella època, com per la reproducció gràcies a la qual es podia seguir l'espècie.

En la imatge de dalt podem veure com es trobaven els filaments de variscita a les mines.
De la variscita se'n feien collars de gran valor tant espiritual com econòmic (imatge d'abaix).


METODOLOGIA


La manera d'explicar el contingut de les mines es basa en un arqueologia experimental a l'estil dels detectius. Un estil que convida a la investigació i a formular hipòtesi, això fa que sigui altament motivador, sobretot pels nens. Els investigadors treuen conclusions molt fàcils d'entendre, en un llenguatge que qualsevol persona malgrat no sigui científica pot entendre. S'agraeix aquest esforç per part dels guionistes. Alguns exemples de deducció poden ser els següents:

- Hem trobat destrals > Això vol dir que talaven els arbres.
- Hem trobat fletxes > Això vol dir que caçaven.
- Observant el desgast de les dents > Deduïm si eren herbívors o carnívors.
- Mitjançant l'acumulació de carboni 14 > Sabem l'edat que tenien.

D'aquesta manera aconsegueixen transmetre l'art de la investigació i la deducció als més menuts.

VISITA

La visita es divideix en 4 parts:

1. Presentació. Introducció general a les mines i explicació del que es veurà a continuació.
2. Cos de la visita. Sala on hi ha el jaciment arqueològic, està dividida en 4 grans blocs:
a. Verd: Per conèixer els paisatges i els seus protagonistes
b. Groc: Per saber com vivien i com feien els estris.
c. Vermell: Per saber quines eines utilitzaven.
d. Blau: Per entendre com eren i què pensaven.
3. Visita a la mina didàctica.
4. Part interactiva i el bosc del neolític.

Mina didàctica




PROGRAMES ESCOLARS

L'espai està pensat per a poder suportar visites escolars de classes senceres, en aquest sentit disposa de sales molts espacials i, fins i tot, prestatgeries per a deixar-hi les motxilles en cada bloc. També disposa d'aules equipades amb cadires, taules i pissarres per a poder fer les activitats del dossier que ells mateixos han preparat.

Aules per a fer tallers

En aquestes aules també s'hi duen a terme diferents tallers com el de "ceràmica neolítica" o el de "sentir-se miner i joier durant una estona", els quals tenen una durada d'una a dues hores i estan destinades a tots els cursos des de infantil fins a batxillerat, passant per primària i secundària.

Com a professor d'una classe de primària tens a la disposició 4 paquets escolars amb diferents activitats per escollir el que hom consideri més oportú. En aquest sentit es disposa d'una gran flexibilitat, tant econòmica (de 6'40€ a 12'30€) com horària (de 2h a 4h).

Al professor li donen una completa guia de recursos amb explicacions acurades sobre tot el que ha pogut veure, en la qual cal destacar-ne dos apartats:

- Propostes de treball per preparar o complementar la visita: On podem trobar 4 fitxes, dos de les quals són de primària i es titulen: "Què has après al parc?" (exercici teòric) i "Restaura la Venus de Gavà (exercici pràctic).

- Recursos pedagògics: on s'hi documenten numeroses fonts d'informació per ampliar coneixements tals com pel·lícules, documentals, comics i webs.

Com a conclusió d'aquest apartat podem felicitar a l'equip del parc arqueològic mines de Gavà per l'excel·lent feina que han dut a terme posant a la nostra disposició tots aquests recursos i per tot el que podem aprendre fent-ne la visita.

PRESÈNCIA A LA XARXA

El parc arqueològic mines de Gavà disposa d'un web molt complet que inclou, fins i tot, una visita virtual.

En aquest documental del programa "Quèquicom" de TV3, titulat "La joia de les mines prehistòriques de Gavà", ens expliquen perquè era tant important.



VALORACIÓ

Com dirien en anglès: "A must see", que traduït al català seria quelcom així: "essencial de veure".
Es nota quan la feina està ben feta. S'hi ha d'anar i explotar-ho al màxim.
El valor més important que podem transmetre com a mestres és l'amor pel saber i les mines ens donen la vesant arqueològica d'aquest amor.

dimecres, 18 de novembre del 2009

gestió / comunicació - web 2.0 i educació

SÍNTESI i VALORACIÓ
WEB 2.0 i EDUCACIÓ


INTRODUCCIÓ

El passat dilluns 16 de novembre vam assistir a una conferència que tractava el tema "web 2.0 i educació" al cibernàrium. L'exposició, que va ser guiada de la mà dels doctors en comunicació Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, es dividia en 4 parts:

1. Enquesta per saber el grau de coneixement que tenim dels programes més útils d'Internet.
2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0. Ens mostra l'evolució exponencial que ha tingut Internet i la seva importància en el futur. Ens deixa una pregunta oberta: Ara que sabem tot això, què fem?
3. Explicació mitjançant un power point del que és el web 2.0.
4. Debat. Es va obrir amb la pregunta: Què creieu que haurem de fer els mestres i futurs mestres ara que sabem tot això?


SÍNTESI

A continuació faig una síntesi del que es va dir i el que va passar en cada part de l'exposició:

1. Enquesta

Per fer l'enquesta ens van repartir un full on hi havia 94 graelles representants de 94 programes molts utilitzats d'Internet, les quals havíem d'omplir escrivint "sí" en el cas que coneguéssim el programa i "no" en el cas que mai n'haguéssim escoltat a parlar.

Alguns dels programes eren: Google, MySpace, Remember The Milk, vozMe, Del.ici.ous, Google Chrome, Facebook, Twitter, YouTube, Google Earth, WikiPedia, Aprobbo, etc...

Quan vam acabar de classificar-los vam calcular el percentatge de programes que coneixíem i, per sorpresa nostra, ningú de l'auditori en coneixia més del 50%. Estadística que posa en evidència la incultura general de les TIC i, com a conclusió, la necessitat de formar-nos en aquest aspecte. Cosa que ja fem en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC però que també hauríem de fer per compte propi.

2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0

L'audiovisual és un treball d'investigació que van dur a terme 150 professors de Califòrnia. Els professors ens mostren un conjunt de dades estadístiques sobre com a evolucionat l'audiència d'Internet al llarg de la seva curta història de menys de 20 anys. Algunes de les estadístiques més impressionants són les següents:
- Més del 50% de nens americans de menys de 21 anys han creat contingut a la web.
- Més del 70% de nens americans de menys de 4 anys han utilitzat un ordinador.
- Internet ha trigat 4 anys per aconseguir una audiència de 50 milions.
- Cada dia s'envien més SMS que persones habiten el planeta.
- Cada mes es fan 2.700 milions de cerques amb Google.
- Cada dia s'inscriuen 230.000 persones a MySpace.
- Si MySpace fos un país seria el 8è més habitat del món.
- Cada dia es publiquen 3.000 llibres nous.
- Al 2010 l'informació disponible a Internet es duplicarà cada 72 hores.
- Amb la 3ra generació de fibra òptica es podran enviar 10.000 GB per segon (és massa, crec que es van equivocar amb el càlcul. 10.000 millons de bytes són 10.000 GB no?)

La conclusió és evident: Els temps canvien.
I la pregunta que se'ns planteja és la següent: Ara que sabem tot això, què em de fer?

Aquesta és una versió diferent de l'audiovisual que ens van passar a la conferència:



3. Web 2.0

A continuació, els doctors en ciències de la comunicació ens expliquen què és Internet ara i com serà l'Internet del futur.

Actualment, Internet es pot definir amb dues mitges veritats (que són, per tant, dues mitges mentides):

- Internet democratitza la informació.
- Internet ens proporciona un ampli fons documental.

La primera afirmació no és del tot certa perque només poden penjar informació aquelles persones que:
- Puguin permetre's pagar l'allotjament del web.
- Sàpiguen programar pàgines web (informàtics, programadors, tele-comunicadors, ...).
També cal destacar que la comunicació és en un direcció i, per tant, no hi ha diàleg entre comunicador i receptor. La qual cosa fa que no es pugui debatre la informació que s'hi penja.

La segona característica també té part de mentida ja que de tanta informació que tenim penjada no hi ha manera de saber quina és útil i profitosa i quina és falsa i contraproduent. És a dir, en manquen vies per a poder seleccionar la informació. Podem resumir aquest problema amb una frase que té tant de positiu com de negatiu: "Amb Internet tothom pot informar".

Amb el Web 2.0, que va ser ideat per Tim O'Reilly es volen solucionar aquestes dues mancances:

Perquè la informació sigui veritablement democràtica la solució és que existeixin webs obertes i dinàmiques on tothom pugui fer la seva intervenció sense pagar i sense necessitat de tenir cap coneixement de programació. Amb aquesta idea han nascut Blogger i Viquipèdia. Es tracta de crear "escletxes" informatives que permetin una comunicació en dues direccions i, per tant, apareix la figura de l'internauta emissor i, a gran escala, es parla de la revolució del periodisme ciutadà. Un sociòleg francès va dir que, gràcies a aquesta democratització autèntica de la informació a Internet mitjançant el Web 2.0, podríem parlar d'"intel·ligència col·lectiva".

Per solucionar la part negativa i contraproduent de la frase "Amb Internet tothom pot informar", la Web 2.0 incorpora filtres per evitar que això succeeixi. En trobem un exemple a la Viquipèdia amb les pàgines de discussió.

Algunes característiques del Web 2.0 serien els següents:
- Confiança en els usuaris.
- Potencia l'experiència d'Internet.
- Permet "jugar" (entenem jugar per reinventar, participar, tocar, ...).
- El comportament de l'usuari no està predeterminat.
- Programes en beta eterna (millora contínuament).
- Cultura hacker (busca l'error del programari per a millorar-lo)
- És el web de la gent, el web popular.
- Dóna veu a qui no en té.

D'aquest últim punt ens van explicar un exemple molt emotiu i entenedor del que representa:
A Pakistan van jutjar a una dona amb la pena de ser violada per 7 homes perquè el seu germà va marxar de casa amb la dona d'una altre família. Una periodista la va ajudar a publicar el seu cas en un bloc i, gràcies a això, molta gent del món la va ajudar i van pressionar el govern perquè fes justícia. Van indemnitzar-la i, amb els diners, la dona va construir una escola.

4. Debat

El debat es va obrir amb una pregunta que relacionava Internet i educació: Ara que els mestres sabem tot això, que hem de fer? Algunes de les respostes van ser les següents:

- Alfabetitzar-nos digitalment.
- Investigar quin profit en podem treure, a nivell educatiu, de tot el programari del que disposem.
- Trencar barreres entre l'educació formal i no formal mitjançant el treball en xarxa.

Altres dubtes que van sorgir van ser:

- Si volem treballar amb els nens amb Internet, no haurem de posar-hi alguna mena de filtre perquè no vegin contingut inadequat?

- Si Internet podrà fer més càlculs que tota la raça humana fins a quin grau hem d'aprofundir en matemàtiques, els mestres? Caldrà ensenyar més enllà de sumes i restes?


UNA MIRADA AL FUTUR

A llarg termini encara es vol millorar més aquesta Web 2.0. Els projectes són els següents (els canvis, però, han de ser progressius):

Web 1.0 - Plataforma
Web 2.0 - Social
Web 3.0 - Semàntica
Web 4.0 - OS


VALORACIÓ

Va ser una conferència molt interessant i molt ben preparada que em va captivar d'inici a fi.

Personalment, em va fer canviar l'opinió que tenia respecte les TIC i els ordinadors a l'aula. El que jo pensava que era, juntament amb la TV, la principal causa de perquè el món va tant malament, ho veig ara com una possible via de canvi. Sobretot amb les mesures que es volen prendre per millorar Internet amb el Web 2.0 i amb el fet que dóna veu a tot el món.

Se m'acudeix, per exemple, que amb el projecte OLPC (One Laptop Per Child), podríem tirar endavant un projecte per educar a nens d'Àfrica a través des de casa. Amb la col·laboració de Google Translate no hi hauria fronteres de llenguatge. Juntament amb això se m'acaba d'acudir que seria magnífic disposar d'un messenger que traduís simultàniament les paraules a l'idioma que el receptor decideixi. Tot això se'm acudeix sense pensar-ho gaire, imagineu-vos tot els projectes interessants que podríem arribar a desenvolupar si ens hi posem tots.

Em ve al cap el discurs de Sebastià Serrano a El regal de la comunicació on assenyala, primer, que Internet és la causant de tanta diversitat, i que això passa perquè tenim accés a molta informació. Però, per altre banda, també destaca tots els aspectes positius que té Internet, els qual són que podem dir qualsevol cosa a qui volem i l'externalització de la memòria, és a dir, el gran fons documental del que disposem.

També em fa recordar el discurs de Zygmunt Bauman a La modernitat líquida. Abans d'assistir a aquesta conferència no podia entendre perquè considerava Bauman que el fet que fos líquida era positiu. Ara ja puc entreveure per on va aquest positivisme. I és que tant de canvi té aspectes negatius i aspectes positius. Però Bauman té l'esperança de que sabrem solucionar els aspectes negatius i, precisament, la Web 2.0 és la resposta a aquesta esperança de Bauman.

Tenia raó Bauman? Amb el Web 2.0 jo crec que sí.

El que està clar és que tot això, ni es pot parar, ni té volta enrere. Per tant, el millor que podem fer és començar a buscar solucions als problemes que ens vinguin. Aquesta frase em recorda al problema de la immigració: no es pot parar i em de buscar solucions com els espais de benvinguda educativa o les aules d'integració. I això em porta amb una bonica comparació i un bonic final: Potser el que passa és, precisament, que tots som immigrants cap a aquest nou món en el qual tots estarem permanentment connectats uns amb els altres i ens fa por. La mateixa por que té un immigrant quan va a un país nou, que no coneix, que no sap amb quins problemes es trobarà ni com els solucionarà. En aquesta època de canvis, ens sentim com si estiguéssim navegant amb una patera intentant travessar l'estret de Gibraltar, fent balancejos, insegurs, esperant arribar a terra ferma per veure un futur clar el més aviat possible.

En resum, aquesta conferència m'ha retornat aquell optimisme i aquella esperança que havia perdut. De totes maneres, encara hi ha alguns interrogants oberts... i està bé que així sigui.

dimecres, 11 de novembre del 2009

gestió - eines d'internet - aplicacions educatives

EINES D'INTERNET
APLICACIONS EDUCATIVES



A continuació us presento uns quants programes d'internet que, tot i que ens poden ser de gran utilitat en molts àmbits i entorns diferents, jo m'he centrat en l'àmbit educatiu. Així doncs, us parlaré de com els podem utilitzar per millorar l'experiència pedagògica:

VISIBLE BODY

Descripció: Amb Visible Body podrem experimentar el cos humà en 3 dimensions i per capes de sistemes i teixits.

Àmbit educatiu: En les ciències naturals per estudiar els diferents sistemes i òrgans del cos. També podem veure patologies i separar per capes els sistemes i els òrgans que volem veure i els que no.

COMSOC

Descripció: Entorn virtual per fer en xarxa el treball de recerca de batxillerat. Disposa de tutories virtuals per guiar i ajudar.

Àmbit educatiu: Bloc per a penjar treballs de recerca, consultar els dels altres anys. Preguntar dubtes.

TRADUCTOR GOOGLE

Descripció: Tradueix textos i pàgines web a l'instant a 44 idiomes.

Àmbit educatiu: Si podem traduir qualsevol material de la web al nostre idioma, aquest es multiplica brutalment.

iGOOGLE

Descripció: Pàgina d'inici web on es poden agrupar tots els webs més utilitzats per l'usuari i decorar-lo amb diferents entorns. Ens aporta organització i practicitat.

Àmbit educatiu: Aprendre a organitzar-se bé i ser eficient. Introducció a les TIC.

DOTSUB

Descripció: Programa que ens permet subtitular videos i també traduir aquests subtítols a una altre llengua.

Àmbit educatiu: Pràctica de llengües extrangeres, pràctica i foment de la llengua catalana i ús de diccionari mitjançant la traducció de pel·lícules.

GOOGLE EARTH 5

Descripció: Permet explorar el món. Imatges històriques. Planetes. Viatges turístics virtuals amb explicacions.

Àmbit educatiu: Aprendre geografia. Arquitectura i distribució de les ciutats. Dissenyadors de ponts i camins. Història a través de les imatges històriques. Consciència global. A la carrera de turisme poden idear rutes turístiques. Conèixer el teu propi barri i proposar pràctiques en les qual s'hagi de crear recorreguts per presentar el barri a extrangers.