IMPRESCINDIBLE EDUCAR PER A FABRICAR CIUTADANS REDES - EDUARD PUNSET
Cap on ha d'evolucionar el nostre sistema educatiu per a formar ciutadans capaços d'afrontar els reptes d'aquest segle? Tant la ciència com la tradició contemplativa budista tenen molt a dir al respecte. Per què no unir-les amb l'objectiu que s'enriqueixin mútuament i aportin solucions?
Aquests temes es van tractar el mes passat a Washington en un excel·lent debat sobre les necessitats educatives en la qual hi van participar personalitats com el mateix Dalai Lama (líder budista), Daniel Goleman (autor del best Seller "Intel·ligència emocional") o una de les pedagogues més influents actualment, Linda Darling-Hammond.
OPINIÓ PERSONAL
Aquest vídeo té molta relació amb el documental que vam veure a l'assignatura de Processos Educatius: "Pensant en els altres". Sobretot quan remarquen que l'educació hauria d'ensenyar el valor de l'empatia. Crec que seria bo passar-lo a classe per complementar aquell documental des d'una vesant més científica.
El que no m'acaba d'agradar és el títol que li han posat al documental. Suposo que després d'haver llegit "Frankenstein Educador" he trencat l'amistat amb la paraula "fabricar" quan es fa servir en el món educatiu.
També crec que el documental té molta relació amb la filosofia de blanquerna, en el sentit que busca la convergència entre ciència i contemplació.
Us animo a veure'l!
FONTS DE DOCUMENTACIÓ
El documental i la introducció (la qual he traduït al català i he complementat) han estat extrets d'aquesta pàgina web: Redes para la ciencia
El passat dilluns 16 de novembre vam assistir a una conferència que tractava el tema "web 2.0 i educació" al cibernàrium. L'exposició, que va ser guiada de la mà dels doctors en comunicació Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, es dividia en 4 parts:
1. Enquesta per saber el grau de coneixement que tenim dels programes més útils d'Internet. 2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0. Ens mostra l'evolució exponencial que ha tingut Internet i la seva importància en el futur. Ens deixa una pregunta oberta: Ara que sabem tot això, què fem? 3. Explicació mitjançant un power point del que és el web 2.0. 4. Debat. Es va obrir amb la pregunta: Què creieu que haurem de fer els mestres i futurs mestres ara que sabem tot això?
SÍNTESI
A continuació faig una síntesi del que es va dir i el que va passar en cada part de l'exposició:
1. Enquesta
Per fer l'enquesta ens van repartir un full on hi havia 94 graelles representants de 94 programes molts utilitzats d'Internet, les quals havíem d'omplir escrivint "sí" en el cas que coneguéssim el programa i "no" en el cas que mai n'haguéssim escoltat a parlar.
Alguns dels programes eren: Google, MySpace, Remember The Milk, vozMe, Del.ici.ous, Google Chrome, Facebook, Twitter, YouTube, Google Earth, WikiPedia, Aprobbo, etc...
Quan vam acabar de classificar-los vam calcular el percentatge de programes que coneixíem i, per sorpresa nostra, ningú de l'auditori en coneixia més del 50%. Estadística que posa en evidència la incultura general de les TIC i, com a conclusió, la necessitat de formar-nos en aquest aspecte. Cosa que ja fem en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC però que també hauríem de fer per compte propi.
2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0
L'audiovisual és un treball d'investigació que van dur a terme 150 professors de Califòrnia. Els professors ens mostren un conjunt de dades estadístiques sobre com a evolucionat l'audiència d'Internet al llarg de la seva curta història de menys de 20 anys. Algunes de les estadístiques més impressionants són les següents: - Més del 50% de nens americans de menys de 21 anys han creat contingut a la web. - Més del 70% de nens americans de menys de 4 anys han utilitzat un ordinador. - Internet ha trigat 4 anys per aconseguir una audiència de 50 milions. - Cada dia s'envien més SMS que persones habiten el planeta. - Cada mes es fan 2.700 milions de cerques amb Google. - Cada dia s'inscriuen 230.000 persones a MySpace. - Si MySpace fos un país seria el 8è més habitat del món. - Cada dia es publiquen 3.000 llibres nous. - Al 2010 l'informació disponible a Internet es duplicarà cada 72 hores. - Amb la 3ra generació de fibra òptica es podran enviar 10.000 GB per segon (és massa, crec que es van equivocar amb el càlcul. 10.000 millons de bytes són 10.000 GB no?)
La conclusió és evident: Els temps canvien. I la pregunta que se'ns planteja és la següent: Ara que sabem tot això, què em de fer?
Aquesta és una versió diferent de l'audiovisual que ens van passar a la conferència:
3. Web 2.0
A continuació, els doctors en ciències de la comunicació ens expliquen què és Internet ara i com serà l'Internet del futur.
Actualment, Internet es pot definir amb dues mitges veritats (que són, per tant, dues mitges mentides):
- Internet democratitza la informació. - Internet ens proporciona un ampli fons documental.
La primera afirmació no és del tot certa perque només poden penjar informació aquelles persones que: - Puguin permetre's pagar l'allotjament del web. - Sàpiguen programar pàgines web (informàtics, programadors, tele-comunicadors, ...). També cal destacar que la comunicació és en un direcció i, per tant, no hi ha diàleg entre comunicador i receptor. La qual cosa fa que no es pugui debatre la informació que s'hi penja.
La segona característica també té part de mentida ja que de tanta informació que tenim penjada no hi ha manera de saber quina és útil i profitosa i quina és falsa i contraproduent. És a dir, en manquen vies per a poder seleccionar la informació. Podem resumir aquest problema amb una frase que té tant de positiu com de negatiu: "Amb Internet tothom pot informar".
Amb el Web 2.0, que va ser ideat per Tim O'Reilly es volen solucionar aquestes dues mancances:
Perquè la informació sigui veritablement democràtica la solució és que existeixin webs obertes i dinàmiques on tothom pugui fer la seva intervenció sense pagar i sense necessitat de tenir cap coneixement de programació. Amb aquesta idea han nascut Blogger i Viquipèdia. Es tracta de crear "escletxes" informatives que permetin una comunicació en dues direccions i, per tant, apareix la figura de l'internauta emissor i, a gran escala, es parla de la revolució del periodisme ciutadà. Un sociòleg francès va dir que, gràcies a aquesta democratització autèntica de la informació a Internet mitjançant el Web 2.0, podríem parlar d'"intel·ligència col·lectiva".
Per solucionar la part negativa i contraproduent de la frase "Amb Internet tothom pot informar", la Web 2.0 incorpora filtres per evitar que això succeeixi. En trobem un exemple a la Viquipèdia amb les pàgines de discussió.
Algunes característiques del Web 2.0 serien els següents: - Confiança en els usuaris. - Potencia l'experiència d'Internet. - Permet "jugar" (entenem jugar per reinventar, participar, tocar, ...). - El comportament de l'usuari no està predeterminat. - Programes en beta eterna (millora contínuament). - Cultura hacker (busca l'error del programari per a millorar-lo) - És el web de la gent, el web popular. - Dóna veu a qui no en té.
D'aquest últim punt ens van explicar un exemple molt emotiu i entenedor del que representa: A Pakistan van jutjar a una dona amb la pena de ser violada per 7 homes perquè el seu germà va marxar de casa amb la dona d'una altre família. Una periodista la va ajudar a publicar el seu cas en un bloc i, gràcies a això, molta gent del món la va ajudar i van pressionar el govern perquè fes justícia. Van indemnitzar-la i, amb els diners, la dona va construir una escola.
4. Debat
El debat es va obrir amb una pregunta que relacionava Internet i educació: Ara que els mestres sabem tot això, que hem de fer? Algunes de les respostes van ser les següents:
- Alfabetitzar-nos digitalment. - Investigar quin profit en podem treure, a nivell educatiu, de tot el programari del que disposem. - Trencar barreres entre l'educació formal i no formal mitjançant el treball en xarxa.
Altres dubtes que van sorgir van ser:
- Si volem treballar amb els nens amb Internet, no haurem de posar-hi alguna mena de filtre perquè no vegin contingut inadequat?
- Si Internet podrà fer més càlculs que tota la raça humana fins a quin grau hem d'aprofundir en matemàtiques, els mestres? Caldrà ensenyar més enllà de sumes i restes?
UNA MIRADA AL FUTUR
A llarg termini encara es vol millorar més aquesta Web 2.0. Els projectes són els següents (els canvis, però, han de ser progressius):
Web 1.0 - Plataforma Web 2.0 - Social Web 3.0 - Semàntica Web 4.0 - OS
VALORACIÓ
Va ser una conferència molt interessant i molt ben preparada que em va captivar d'inici a fi.
Personalment, em va fer canviar l'opinió que tenia respecte les TIC i els ordinadors a l'aula. El que jo pensava que era, juntament amb la TV, la principal causa de perquè el món va tant malament, ho veig ara com una possible via de canvi. Sobretot amb les mesures que es volen prendre per millorar Internet amb el Web 2.0 i amb el fet que dóna veu a tot el món.
Se m'acudeix, per exemple, que amb el projecte OLPC (One Laptop Per Child), podríem tirar endavant un projecte per educar a nens d'Àfrica a través des de casa. Amb la col·laboració de Google Translate no hi hauria fronteres de llenguatge. Juntament amb això se m'acaba d'acudir que seria magnífic disposar d'un messenger que traduís simultàniament les paraules a l'idioma que el receptor decideixi. Tot això se'm acudeix sense pensar-ho gaire, imagineu-vos tot els projectes interessants que podríem arribar a desenvolupar si ens hi posem tots.
Em ve al cap el discurs de Sebastià Serrano a El regal de la comunicació on assenyala, primer, que Internet és la causant de tanta diversitat, i que això passa perquè tenim accés a molta informació. Però, per altre banda, també destaca tots els aspectes positius que té Internet, els qual són que podem dir qualsevol cosa a qui volem i l'externalització de la memòria, és a dir, el gran fons documental del que disposem.
També em fa recordar el discurs de Zygmunt Bauman a La modernitat líquida. Abans d'assistir a aquesta conferència no podia entendre perquè considerava Bauman que el fet que fos líquida era positiu. Ara ja puc entreveure per on va aquest positivisme. I és que tant de canvi té aspectes negatius i aspectes positius. Però Bauman té l'esperança de que sabrem solucionar els aspectes negatius i, precisament, la Web 2.0 és la resposta a aquesta esperança de Bauman.
Tenia raó Bauman? Amb el Web 2.0 jo crec que sí.
El que està clar és que tot això, ni es pot parar, ni té volta enrere. Per tant, el millor que podem fer és començar a buscar solucions als problemes que ens vinguin. Aquesta frase em recorda al problema de la immigració: no es pot parar i em de buscar solucions com els espais de benvinguda educativa o les aules d'integració. I això em porta amb una bonica comparació i un bonic final: Potser el que passa és, precisament, que tots som immigrants cap a aquest nou món en el qual tots estarem permanentment connectats uns amb els altres i ens fa por. La mateixa por que té un immigrant quan va a un país nou, que no coneix, que no sap amb quins problemes es trobarà ni com els solucionarà. En aquesta època de canvis, ens sentim com si estiguéssim navegant amb una patera intentant travessar l'estret de Gibraltar, fent balancejos, insegurs, esperant arribar a terra ferma per veure un futur clar el més aviat possible.
En resum, aquesta conferència m'ha retornat aquell optimisme i aquella esperança que havia perdut. De totes maneres, encara hi ha alguns interrogants oberts... i està bé que així sigui.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL ANÀLISI DE L'ANUNCI: OH, BROTHER!
En aquesta entevista, Guillermo Orozco ens explica la necessitat de ser competents en el llenguatge audiovisual. Aquests són un resum dels seus arguments:
- És cert que la imatge té un codi universal i que tothom pot "veure", però hi ha moltes formes de veure i si no ens sabem prou ens poden enganyar amb petits trucs que ens passen desaparcebuts. Per exemple, em de tenir en compte la tonalitat, l'angle de la càmara, on enfoca... en definitiva, es necessita un entrenament i una formació.
- Els mitjans audiovisuals, encara que no treballin amb aquesta finalitat, també són agents educadors. I, per tant, han d'assumir aquesta responsabilitat. Els pares que han de ser conscients d'això, han de saber que quan el seu fill està mirant la televisió estan sent educats en el sentit que aquesta vulgui, que sovint és perjudicial. Per tant, el pare ha d'estar amb el fill quan miri la televisió i ajudar-lo a criticar el que veu.
- Orozco també critica que només és busqui la modernització audiovisual i, en canvi, no es parli de quina lògica té. La majoria de centres escolar i professors - diu - no reflexionen quins avantatges pedagògics poden aportar els mitjans audiovisuals i les TIC, per tant, es produeix una falta d'aprofitament d'aquests nous recursos que ens ofereix la tecnologia.
- Reconeix, però, que això ve donat a que hi ha una analfabetització audiovisual i digital i que cal preparar als professors en aquest sentit.
Aquí teniu l'entrevista sencera:
A continuació faré una pràctica per posar a prova la meva competència audiovisual analitzant el següent anunci:
L'anunci es divideix en 4 parts:
1ª part: Problema / Infelicitat - La nena vol el monstre. 2ª part: Solució / Felicitat - La nena té el monstre i aquest va creixent a mesura que rep amor. 3ª part: Problema / Infelicitat - El monstre creix tant que no hi cap al cotxe. 4ª part: Solució / Felicitat - Compren el cotxe en mida XL i ja poden ficar-hi el monstre.
Dins d'aquestes quatre parts podem dividir els punts a analitzar en moments de felicitat i moments d'infelicitat:
Moments d'infelicitat:
- Llum: Poca llum, sensació de foscor. - Colors: Colors freds i apagats. El cotxe que tenen inicialment és negre. - Ritme de les imatges: Lent. - Ritme de la música: Lent. - Música: La melodia de "oh, brother!" ja va sonant i ja se'ns va posant al cap des del principi, però és en la 3ª part quan comença a sonar la lletra "oh, brother! no estarás conmigo...", la qual coincideix perfectament amb la situació que es planteja.
Moments de felicitat:
- Llum: Molta llum i, en algunes ocasions, llum solar. - Colors: Colors alegres i vius. El cotxe nou és vermell. - Ritme de les imatges: Ràpid. - Ritme de la música: Ràpid, enèrgic. - Música: En la segona part de l'anunci ja escoltem la lletra de la cançó.
Punts comuns:
Inclinació i enfocament de la càmara: La càmara mai arriba a captar tot el monstre sencer per tal que doni sensació de grandesa.
Frases: Sovint se senten frases en off que fomenten la cohesió familiar, per exemple:
- "Esta va a ser tu casa" - "Se alimenta del amor que le das" - "Como vamos a dejar de quererle" - "Meterlo por aquí detrás, cómo que no se puede" (aquesta es repeteix dues vegades) - "No te preocupes" - "No estas solo" - "Cómo puedes dejar de querer a alguien?"
Paral·lelisme: El monstre representa un germanet que neix (tampoc ho volen dissimular ja que li diuen "brother" que significa germà en anglès) i que es va fent gran, tot plegat fa que la família augmenti en nombre de membres i, a mesura que van creixent, també augmenta el volum. Això fa que el cotxe se'ls quedi petit i hagin de comprar el de tamany XL.
Tot plegat va creant un clima d'amor i d'afecte que t'absorbeix totalment, fent que les teva imatge de cotxe familiar per excel·lència sigui l'anunciat.
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC Joana Rubio | Francesc Puigpelat
He aconseguit reunir en un esquema conceptual d'una pàgina tots els conceptes, coneixements i consells que, jo personalment no sabia prèviament i necessito per fer exposicions orals. Els coneixements que ja sabia no els he inclòs en aquest esquema resum.
És un esquema pensat, però, per complementar-se amb el llibre. És a dir, seguint l'estructura de l'esquema és la guia general, pas a pas, per preparar i fer l'exposició. Però en el llibre hauré de complementar la informació que no recordi de cada punt.
L'objectiu final, a base de molta pràctica, seria que només mirant la paraula de l'esquema conceptual ja em vingués al cap tota la teoria del llibre.
En aquest cas, crec que és molt més pràctic i útil un esquema conceptual que no pas un resum, ja que si es vol fer un resum d'aquest llibre tant resumit ja de per sí quedaria, innevitablement, molt extens.
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
RUBIO, J. PUIGPELAT, F. (2007). Com parlar bé en públic. 1ª ed. Barcelona: Mina.
Estimat lector, a continuació et presento la descripció d'una companya de classe: la Mireia.
La Mireia és una noia de 19 anys que medeix al voltant de 170 centímetres.El que més destaca és el seu pentinat, el qual consisteix en tres trenes: dues de petites que surten de la part frontal del cap i acaban a la occipital i una de gran que ressegueix tota la columna vertebral fins la vèrtebra lumbar número quatre, en una progressió decreixent. Els cabells, en general, i les trenes, en particular, són de color ros.
Aquest pentinat tant pressumit coincideix amb la seva forma de vestir: amb tacons, conjuntada, i plena de complements tals com braçalets, collars i arracedes.
Dintre del món la Mireia viu a Barcelona i, actualment, estudia educació primària a la universitat Ramon Llull.
Estimat lector, avui t'explicaré una curiosa pràctica que hem fet a classe de Comunicació oral, escrita i digital.
Primer esmentem uns quants adjectius d'un mateix camp semàntic, per exemple, si triem la brutícia les paraules podrien ser: brut, inpur, infecte, llardós, merdós, porc i ronyós.
Ara es tracta de puntuar de l'1 al 7 les paraules en funció del grau de brutícia (l'1 el que menys i 7 el que més).
Ens sorprendrem quan compartim la nostra opinió amb la da dels altres... i és que cadascú té una percepció diferent de cada paraula.
Per tant, no és el mateix que em diguin a mi ronyós a que li diguin a algú que l'ha puntuat amb un 3. A mi m'afectarà més.
Fent aquesta pràctica ha surgit una interessant anècdota amb la paraula llardós. Resulta que aquesta paraula ve de llard, paraula que s'utilitza per fer referència al greix del llom dels porcs i que en mallorquí es tradueix com "saim". Ja podem endevinar, doncs, de que estan fetes les "ensaimades".
Això ens porta a una altre anècdota: Com és que molts catalans diem, equivocadament, "ensiamada"? Doncs perquè tenim tendència a substituir sons rars per paraules que ens són familiars. En aquest cas, el so "saim" el desconeixem i el substituim pel familiar "enciam". Aquest fenomen s'anomena "homonimització formal".
Un altre exemple (molt graciós) d'homonimització formal és el que ens va explicar l'Imma. Resulta que passejava amb la seva àvia per Barcelona quan li va proposar d'anar al "m'arremango". Podeu endevinar a què es referia? =D
Són les 4 habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per a poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.
Les 4 habilitats són: llegir, escriure, parlar i escoltar. Tot seguit les descriurem una per una:
Llegir: És el procés a través del qual es comprén un text escrit. Té 4 implicacions:
1. És un procés actiu en el qual el lector va construint el significat del text, significat que potser no és el mateix que va voler donar-li l'autor. 2. Sempre llegim amb un objectiu (per plaer, per trobar informació, per adquirir coneixements, ...). 3. És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. El lector ha d'adaptar els coneixements que li aporta el text als seus coneixements previs. 4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència* continu. * Inferència: Habilitat de comprendre una part del text gràcies al context.
Escriure: És el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu (entenent per significatiu que sigui coherent, cohesionat, adequat, clar, amb correcció lingüísitca i registre adaptat).
Parlar: És expressar els nostres pensaments mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar: Comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Implicacions:
1. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu. 2. Demana respecte per l'emissor i les seves idees. 3. Demana començar amb una posició objectiva, ficar-nos a la pell de l'altre i per entendre'l. 4. Un bon oient sap descobrir els objectius de l'orador. 5. A més a més, sap descobrir les principals idees del missatge. 6. Quan acaba de parlar l'orador, sap reaccionar al missatge.
La conclusió és la següent:
Molta gent es pensa que sap llegir, escriure, parlar i escoltar. Però, en realitat, el que saben fer és mirar, dibuixar, articular sons i sentir.
La proposta que va venir, en aquest cas, de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC consisteix en combinar 3 programes que hem treballat a classe: Audacity, GIMP i Movie Maker.
Amb l'Audacity haurem de gravar amb la nostra pròpia veu un text que haguem treballat a l'altre assignatura modular de Comunicació oral, escrita i digital.
Amb el GIMP treballarem les imatges que triem per acompanyar el so. Jo el que he fet ha sigut calcular la mitjana de totes les mides de les fotos que he utilitzat. Tant d'amplada com d'alçada, el resultat ha sigut, respectivament, el següent: 478 x 402. A continuació he passat totes les imatges per aquest filtre/patró perquè quedéssin més o menys del mateix tamany.
Finalment, amb el Movie Maker, unirem les dues parts: so i imatge en un sol vídeo.
El text que he escollit ha estat el de Sebastià Serrano: El regal de la comunicació.
Crec que ha sigut una pràctica molt profitosa. No només perquè s'utilitzen 3 programes en una sola pràctica, sinó també perquè relaciona les dues assignatures modulars.
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
SERRANO, S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona. Ed.: Ara Llibres.
YouTube ens mostra una nova manera de comunicació digital proposant-nos assisstir a classes i seminaris de les més reconegudes universitats d'Euopa i d'Estats Units a través d'internet.
Per fer-ho possible a creat: YouTube EDU (clica sobre la imatge per anar-hi).
Amb aquest nova eina podem veure, per exemple, desde la graduació dels companys d'ESADE, amb la proximitat que representa la Universitat Ramón Llull:
Fins a la llunyania de la "Carnegie Mellon University" i el seu reportatge "The Future of computer science":
Per a pensar com ha de ser un bon comunicador, em fet l'exercici de pensar en els bons comunicadors que coneixem (humoristes, científics, periodistes, ...) i pensar amb quins adjectius els descriuriem.
Els bons comunicadors que se'ns han acudit són els següents:
- Pep Guardiola - Pepe Rubianes - Andreu Buenafuente - Joaquim Mª Puyal - Artur Mas - Josep Cuní - Jordi Pujol - Risto Mejide - Iñaki Gabilondo - Eduard Punset
Els adjectius amb els que els definiriem són els següents:
- Sinceritat - Transmet de bones vibracions - Correcte - Expressivitat - Atrevit - Carismàtic - Graciós - Do de parla - Bromista - Vocalitzador - Clar - Sap captar l'atenció - Argumentació clara i senzilla - Entenedor - Intel·ligent - Gestual - Bon orador - Bona entonació - Que faci les pauses adequades - To de veu alt i particular
Per tant, si volem ser bons comunicadors el que hem de fer és adaptar-nos a aquests adjectius.
En el seu article, Daniel Cassany ens explica què és el codi escrit i el compara, en totes les seves varibles, amb el codi oral. A continuació, una síntesi del seu treball:
Els coneixements que té un escriptor del codi escrit es poden classificar en:
- Adequació: Saber escollir la varietat (dialectal/estàndard) i el registre (general/específic, formal/informal, objectiu/subjectiu) apropiats a cada situació. - Coherència: Saber escollir la informació rellevant i saber-la estructurar. - Cohesió: Saber connectar les diverses frases que formen un text. - Gramàtica: Saber les regles fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua, que permeten construir oracions acceptables. - Disposició en l'espai: Saber la forma com s'ha de presentar un escrit.
L'escrit és un codi independent de l'oral. Ambdós canals comparteixen característiques estructurals però desenvolupen funcions diferents i complementàries.
Els codis oral i escrit presentent diferències de tipus contextual i textual.
La relació oral-escrit ha estat concebuda de moltes formes diferents al llarg de la història. Per als medievals, l'escrit (llatí) era molt més important que l'oral (llengües romàniques). En canvi, per a la lingüística estructuralista i per a la generativa del segle XX, l'oral és objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
Síntesi: CASSANY, D. (1987). Descriure Escriure. Barcelona: Ed. Empúries
En la societat actual hi ha moltíssima informació i, ja sigui pels mitjans de comunicació o internet, tothom hi pot accedir. Aquest fenòmen provoca que hi hagi molta gent diferent i independent, i el fet que tinguem tantes poques coses en comú ens porta a l'incertesa de no saber què passarà.
Per gestionar aquesta incertesa, em de fer ús de l'entropia, és a dir, posar ordre al desordre i harmonitzar les noves tecnologies amb els antics hàbits.
Però també em de veure la part positiva de les noves tecnologies i, en aquest cas, els avantatges són més que considerables ja que gràcies a ells em pogut superar dos de les limitacions del llenguatge: en primer lloc, ens permet fer una externalització de la memòria fent que les nostres paraules quedin plasmades en un lloc on no se les pot “endur el vent”; en segon lloc, podem dir el que volguem a tot el món sobrepassant les barreres intrínsiques més enllà de la copresència dels interlocutors.
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
SERRANO, S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona. Ed.: Ara Llibres.
Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació i, de fet, existeixen molts sistemes de senyals com, per exemple, les senyals de tràfic o les expressions facials. Però d'entre tots els sistemes de senyals, el llenguatge gosa d'una situació privilegiada gràcies a que és capaç de formar combinacions de senyals peculiarment organitzades i les orienta cap a la comunicació.
2. ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE
Tot ésser humà es comunica mitjançant una llengua, és a dir, que tenim un mitjà d'expressió i de comunicació que es propi i exclusiu de la nostra espècie. A més a més, és diferent al llenguatge que utilitzen els primats més avançats, tant quantitativa com qualitativament, perquè s'organitza en diversos nivells (discurs, oració, sintagma, morfema, fonema) i també perquè comporta creativitat. Finalment, perquè ens permet esmentar esdeveniments en la seva ausència, d'això se'n diu parla desplaçada. A continuació els diversos elements que conformen el llenguatge:
A) EL LLENGUATGE I L'ORGANITZACIÓ DE L'ENTORN
Una llengua ens permet organitzar el nostre entorn, i ho fem sotmetent les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció*. Per exemple: El conjunt de planetes i una estrella formen el sistema solar; el conjunt de sistemes formen la via làctea; el conjunt de vies làctees formen les galàxies; el conjunt de galàxies formen l'univers; el conjunt d'universos formen el multivers. D'aquesta manera, la il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d'objectes i de fenòmens. Aquesta reducció és la que permet l'enteniment entre les persones que parlen una mateixa llengua.
*Abstracció: Separar per mitjà d'una operació intel·lectual les qualitats d'un objecte per considerar-les aïlladament o per considerar el mateix objecte en la seva pura escència o noció (definició del DRAE).
B) EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT
És veritat que sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge. Però també és cert que en la total ausència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència. Per tant, el llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i és el principal causant del desenvolupament del pensament.
C) EL LLENGUATGE I LA MEMÒRIA
El llenguatge és, també, el suport bàsic de la memòria, tant individual com col·lectiva. De la memòria col·lectiva perquè funciona com a vehícle de transmissió de mites, llegendes, històries i tradicions i també de l'acumulació científica i tècnica de generació en generació. De la memòria individual perquè desenvolupa un paper singular en la formació de la identitat de la persona i ens permet la permanència d'aquell «relat» de la nostra pròpia vida.
D) EL LLENGUATGE I L'AUTOEXPRESSIÓ
Quan diem que el llenguatge fa possible l'autoexpressió, ens volem referir a l'existència del discurs intern, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostre pròpia experiència. Això passa perquè pensem amb seqüències de paraules que es van representant en la nostra ment.
E) EL MITJÀ MÉS EXTENS
El llenguatge és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que posseïm. La prova és que tota expressió humana pot trobar una traducció en el llenguatge però no tota expressió lingüística pot ser invertida al llenguatge visual. A tall d'exemple: Podem descriure amb paraules la tragèdia d'una guerra però, en canvi, seria molt difícil fer-ho tant detalladament mitjançant gestos, fotografíes o la pintura (tot i que a vegades hi ha excepcions com el Gernika o l'expressions com: una imatge val més que 1000 paraules).
3. LA DEFINICIÓ GENERAL DEL LLENGUATGE
El llenguatge és un mitjà de comunicació i el més extens que coneixem. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Això és així perquè amb el llenguatge ordenem tant les experiències que provenen de l'entorn com les experiències que s'originen en nosaltres mateixos. També perquè juga un paper principal en la construcció del pensament i és, a més a més, el suport de la memòria. Finalment, ens permet l'expressió interior i lliure i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p. 45-50)
