dijous, 26 de novembre del 2009

imprescindible - immigració - el viaje de kalili

IMPRESCINDIBLE
EL VIAJE DE KALILI
IMMIGRACIÓ

Entrevista. Un testimoni immigrant d'Àfrica ens explica les seves vivències:

Kalilu Jammeh, emigrante gambiano dedicado a combatir la emigración
"Si llego a saber lo que iba a pasar, no hubiese emigrado"
VÍCTOR-M. AMELA - 18/11/2009

Tengo 36 años. Nací en una aldea de Gambia y vivo en Sant Pere de Ribes. Estoy casado con una catalana. No tengo hijos. ¿Política? Democracia y desarrollo. Soy musulmán. Presido una ONG que educa a niños gambianos desamparados y promociona la agricultura

¿Qué hacía usted en Gambia?

Era recepcionista en un hotel de Kiloli, ciudad costera con mucho movimiento.

¿Y por qué emigró?

Porque quería prosperar, mejorar, quería una vida mejor.

¿Dónde pensaba encontrarla?

En Europa. Lo primero era llegar a España.

¿Emigra mucha gente en su país?

Desde niño he tenido amigos sin padre: hombres que habían emigrado..., y nada se había vuelto a saber de ellos.

¿Nada?

Nada. Daba igual: mi sueño era desembarcar en el paraíso. Europa era el paraíso soñado: para los africanos, Europa es Eldorado.

¿Qué les hace creer tal cosa?

La televisión y los turistas. La televisión vía satélite nos trae series e imágenes de Europa, atractivas. Y vemos llegar a europeos de vacaciones: personas despreocupadas con dinero para comer, beber, bailar, gozar, gastar... ¿Cómo no vamos a querer lo mismo?

Claro... ¿Y llegan muchos turistas?

A menudo son mujeres europeas con ganas de esbeltos jóvenes africanos...

¿Cómo preparó su asalto al paraíso?

Ahorré de mi trabajo, y un amigo emigrado hacía años a Canadá me envió mil euros.
Desde el 2002 lo intenté dos veces, y a la tercera llegué en patera a Lanzarote, en el 2004. Fueron 17.435 kilómetros a través de Áfricadurante dieciocho horribles meses.

¿Mereció la pena?

Si llego a saber lo que tuve que padecer en ese viaje, ¡me habría quedado en casa!

Pero ahora está aquí... y no se vuelve.

He fundado una ONG para ayudar a niños desamparados y a jóvenes de mi país, y para convencerles de que es preferible intentar prosperar allí que jugarse la vida para llegar a una Europa durísima y hostil. ¡Que mi sufrimiento sirva para evitárselo a ellos!

¿Qué sufrimientos fueron los peores?

¿Sabe lo que es, durante un año, asistir a dos funerales por semana?

¿Dos muertos por semana?

Compañeros de viaje iban muriendo por el camino, y los íbamos enterrando. Ahí empecé a entender por qué no sabíamos nada en Gambia de tantos emigrados...

¿De qué mueren?

Sed, hambre, golpes de calor, ahogos y aplastamientos en autocares abarrotados a través del desierto, mordiscos de serpiente, síncopes, enfermedades, peleas a puñaladas en cajas de camiones, accidentes de tráfico, asaltos de bandidos... Se les entierra y fin.

No suele hablarse de esto...

Sólo un 5% de los que emigran llega a Europa. El resto se ahoga en el mar o se queda en el camino. Algunos, apalancados en lugares perdidos, sin ánimo de volver a su casa...

¿Prefieren no volver? ¿Por qué?

Sus familias se arruinan para darles el dinero necesario para el viaje, dinero con el que en casa podrían vivir durante un año... Por eso volver les avergüenza: después de tantísimo esfuerzo y sueños, volver supone un fracaso insoportable… ¡Antes, la muerte!

¿Cuánto dinero llevaba usted?

Algo más de mil euros en monedas locales, oculta en los talones de los zapatos para evitar hurtos, atracos, sobornos abusivos...

¿Qué sobornos?

A través de Senegal, Mali, Burkina Faso, Níger, Argelia, Marruecos..., los policías te detienen, te piden pasaporte, visas, papeles, te inculpan por cualquier cosa, te detienen... Da igual: siempre acabas regateando con ellos. Pagué para salir de una celda, aunque no me libré de más de una paliza...

¿Cuál fue su medio de transporte?

Autocares, camiones, coches, trenes, mis pies... Y, al final, la patera construida por nosotros mismos en una playa de El Aaiún.

¿Qué fue lo peor?

Bandidos argelinos: asaltaron el camión en que viajábamos, nos desnudaron, nos quitaron el dinero... Una chica se tragó su dinero pero la vieron: la violaron delante de todos, y luego la rajaron con un cuchillo, le abrieron el estómago para recuperar el dinero.

¡Qué espanto!

Durante toda una noche nos metieron en unas cuevas, nos golpearon, violaron a las chicas. De día, afuera, vimos alrededor un área cubierta de huesos humanos...

Buf.

Vi esqueletos y restos de cadáveres humanos durante todo el camino por Argelia y el Sáhara. ¡Esa parte de Áfricaes un cementerio de emigrantes subsaharianos!

Usted sobrevivió y siguió adelante...

En un centro de acogida trabajé un tiempo, gané algo de dinero, seguí luego camino con otros amigos, atravesando el desierto... Fueron muriendo deshidratados y me quedé con su dinero: ese era nuestro pacto...

No sé cómo soportó tanto dolor...

Me juré que si acababa el viaje contaría todo esto en un libro, para que todos lo supieran, ¡y sobre todo en mi país lo supieran!

Y así lo ha hecho.

Ese propósito me dio fuerzas. Eso, y que algunas personas buenas en el camino me ayudaron cuando ya me veía muerto...

Cíteme a alguna de esas personas.

Los guardias civiles de Lanzarote: después de más de un año de sentirme tratado como un animal, ¡me trataron por primera vez como a una persona!

¿Y cómo se siente usted ahora?

Hoy sé que el paraíso no está aquí, que hay que construirlo allí. Si estoy vivo es porque Alá quiere que ayude al progreso de mi país para que otros no pasen mi mismo infierno.


Habla pausadamente un español dificultoso. Su mujer me ayuda a interpretar la sobrecogedora peripecia de Kalilu, milagroso superviviente de un infernal periplo a través de África- a punto de morir muchas veces-y de la voracidad del Atlántico (que engulló ante sus ojos otra patera con 35 compañeros). Luego, en Europa, ha padecido desprecios racistas. Todo lo describe en El viaje de Kalilu (Plataforma), y ha fundado una ONG (www. savethegambianorphans. blogspot. com) para frenar la emigración: "Ya he comprado un tractor que he enviado a mi pueblo, pues la emigración comienza cuando dejas el pueblo para buscar trabajo en la ciudad, y allí empieza el sueño suicida de venir a Europa".

divendres, 20 de novembre del 2009

seminari - parc arqueològic mines de Gavà

VISITA AL
PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ


INTRODUCCIÓ

Al 1975 es van descobrir a Gavà les primeres mines arqueològiques per extreure variscita de tot Europa. Les mines tenen una antiguitat de 6.000 anys, per tant, corresponen al període del neolític.

Actualment, molts científics (arqueòlegs, restauradors, biòlegs, historiadors, paleontòlegs, botànics, ...) treballen en aquest jaciment viu de més de 200 hectàrees intentant respondre a preguntes com les següents:

- Com eren?
- Què menjaven?
- Quins costums tenien?
- Quines creences seguien?
- Quants eren en la comunitat?
- Quina fauna i quina flora omplien el territori?
- Quina era la mitjana d'edat? I els més vell a quants anys arribaven?

Visió general de la sala principal del parc

LA VARISCITA

És un mineral de color verd que era tant valorat al neolític com ho és avui en dia el diamant.
Se li donava connotacions d'esperança i regeneració. Aquesta última, la regeneració, anava molt lligada amb la mare natura, capaç de regenerar vida en tots els aspectes, tant per l'agricultura que va sorgir en aquella època, com per la reproducció gràcies a la qual es podia seguir l'espècie.

En la imatge de dalt podem veure com es trobaven els filaments de variscita a les mines.
De la variscita se'n feien collars de gran valor tant espiritual com econòmic (imatge d'abaix).


METODOLOGIA


La manera d'explicar el contingut de les mines es basa en un arqueologia experimental a l'estil dels detectius. Un estil que convida a la investigació i a formular hipòtesi, això fa que sigui altament motivador, sobretot pels nens. Els investigadors treuen conclusions molt fàcils d'entendre, en un llenguatge que qualsevol persona malgrat no sigui científica pot entendre. S'agraeix aquest esforç per part dels guionistes. Alguns exemples de deducció poden ser els següents:

- Hem trobat destrals > Això vol dir que talaven els arbres.
- Hem trobat fletxes > Això vol dir que caçaven.
- Observant el desgast de les dents > Deduïm si eren herbívors o carnívors.
- Mitjançant l'acumulació de carboni 14 > Sabem l'edat que tenien.

D'aquesta manera aconsegueixen transmetre l'art de la investigació i la deducció als més menuts.

VISITA

La visita es divideix en 4 parts:

1. Presentació. Introducció general a les mines i explicació del que es veurà a continuació.
2. Cos de la visita. Sala on hi ha el jaciment arqueològic, està dividida en 4 grans blocs:
a. Verd: Per conèixer els paisatges i els seus protagonistes
b. Groc: Per saber com vivien i com feien els estris.
c. Vermell: Per saber quines eines utilitzaven.
d. Blau: Per entendre com eren i què pensaven.
3. Visita a la mina didàctica.
4. Part interactiva i el bosc del neolític.

Mina didàctica




PROGRAMES ESCOLARS

L'espai està pensat per a poder suportar visites escolars de classes senceres, en aquest sentit disposa de sales molts espacials i, fins i tot, prestatgeries per a deixar-hi les motxilles en cada bloc. També disposa d'aules equipades amb cadires, taules i pissarres per a poder fer les activitats del dossier que ells mateixos han preparat.

Aules per a fer tallers

En aquestes aules també s'hi duen a terme diferents tallers com el de "ceràmica neolítica" o el de "sentir-se miner i joier durant una estona", els quals tenen una durada d'una a dues hores i estan destinades a tots els cursos des de infantil fins a batxillerat, passant per primària i secundària.

Com a professor d'una classe de primària tens a la disposició 4 paquets escolars amb diferents activitats per escollir el que hom consideri més oportú. En aquest sentit es disposa d'una gran flexibilitat, tant econòmica (de 6'40€ a 12'30€) com horària (de 2h a 4h).

Al professor li donen una completa guia de recursos amb explicacions acurades sobre tot el que ha pogut veure, en la qual cal destacar-ne dos apartats:

- Propostes de treball per preparar o complementar la visita: On podem trobar 4 fitxes, dos de les quals són de primària i es titulen: "Què has après al parc?" (exercici teòric) i "Restaura la Venus de Gavà (exercici pràctic).

- Recursos pedagògics: on s'hi documenten numeroses fonts d'informació per ampliar coneixements tals com pel·lícules, documentals, comics i webs.

Com a conclusió d'aquest apartat podem felicitar a l'equip del parc arqueològic mines de Gavà per l'excel·lent feina que han dut a terme posant a la nostra disposició tots aquests recursos i per tot el que podem aprendre fent-ne la visita.

PRESÈNCIA A LA XARXA

El parc arqueològic mines de Gavà disposa d'un web molt complet que inclou, fins i tot, una visita virtual.

En aquest documental del programa "Quèquicom" de TV3, titulat "La joia de les mines prehistòriques de Gavà", ens expliquen perquè era tant important.



VALORACIÓ

Com dirien en anglès: "A must see", que traduït al català seria quelcom així: "essencial de veure".
Es nota quan la feina està ben feta. S'hi ha d'anar i explotar-ho al màxim.
El valor més important que podem transmetre com a mestres és l'amor pel saber i les mines ens donen la vesant arqueològica d'aquest amor.

dimecres, 18 de novembre del 2009

gestió / comunicació - web 2.0 i educació

SÍNTESI i VALORACIÓ
WEB 2.0 i EDUCACIÓ


INTRODUCCIÓ

El passat dilluns 16 de novembre vam assistir a una conferència que tractava el tema "web 2.0 i educació" al cibernàrium. L'exposició, que va ser guiada de la mà dels doctors en comunicació Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, es dividia en 4 parts:

1. Enquesta per saber el grau de coneixement que tenim dels programes més útils d'Internet.
2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0. Ens mostra l'evolució exponencial que ha tingut Internet i la seva importància en el futur. Ens deixa una pregunta oberta: Ara que sabem tot això, què fem?
3. Explicació mitjançant un power point del que és el web 2.0.
4. Debat. Es va obrir amb la pregunta: Què creieu que haurem de fer els mestres i futurs mestres ara que sabem tot això?


SÍNTESI

A continuació faig una síntesi del que es va dir i el que va passar en cada part de l'exposició:

1. Enquesta

Per fer l'enquesta ens van repartir un full on hi havia 94 graelles representants de 94 programes molts utilitzats d'Internet, les quals havíem d'omplir escrivint "sí" en el cas que coneguéssim el programa i "no" en el cas que mai n'haguéssim escoltat a parlar.

Alguns dels programes eren: Google, MySpace, Remember The Milk, vozMe, Del.ici.ous, Google Chrome, Facebook, Twitter, YouTube, Google Earth, WikiPedia, Aprobbo, etc...

Quan vam acabar de classificar-los vam calcular el percentatge de programes que coneixíem i, per sorpresa nostra, ningú de l'auditori en coneixia més del 50%. Estadística que posa en evidència la incultura general de les TIC i, com a conclusió, la necessitat de formar-nos en aquest aspecte. Cosa que ja fem en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC però que també hauríem de fer per compte propi.

2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0

L'audiovisual és un treball d'investigació que van dur a terme 150 professors de Califòrnia. Els professors ens mostren un conjunt de dades estadístiques sobre com a evolucionat l'audiència d'Internet al llarg de la seva curta història de menys de 20 anys. Algunes de les estadístiques més impressionants són les següents:
- Més del 50% de nens americans de menys de 21 anys han creat contingut a la web.
- Més del 70% de nens americans de menys de 4 anys han utilitzat un ordinador.
- Internet ha trigat 4 anys per aconseguir una audiència de 50 milions.
- Cada dia s'envien més SMS que persones habiten el planeta.
- Cada mes es fan 2.700 milions de cerques amb Google.
- Cada dia s'inscriuen 230.000 persones a MySpace.
- Si MySpace fos un país seria el 8è més habitat del món.
- Cada dia es publiquen 3.000 llibres nous.
- Al 2010 l'informació disponible a Internet es duplicarà cada 72 hores.
- Amb la 3ra generació de fibra òptica es podran enviar 10.000 GB per segon (és massa, crec que es van equivocar amb el càlcul. 10.000 millons de bytes són 10.000 GB no?)

La conclusió és evident: Els temps canvien.
I la pregunta que se'ns planteja és la següent: Ara que sabem tot això, què em de fer?

Aquesta és una versió diferent de l'audiovisual que ens van passar a la conferència:



3. Web 2.0

A continuació, els doctors en ciències de la comunicació ens expliquen què és Internet ara i com serà l'Internet del futur.

Actualment, Internet es pot definir amb dues mitges veritats (que són, per tant, dues mitges mentides):

- Internet democratitza la informació.
- Internet ens proporciona un ampli fons documental.

La primera afirmació no és del tot certa perque només poden penjar informació aquelles persones que:
- Puguin permetre's pagar l'allotjament del web.
- Sàpiguen programar pàgines web (informàtics, programadors, tele-comunicadors, ...).
També cal destacar que la comunicació és en un direcció i, per tant, no hi ha diàleg entre comunicador i receptor. La qual cosa fa que no es pugui debatre la informació que s'hi penja.

La segona característica també té part de mentida ja que de tanta informació que tenim penjada no hi ha manera de saber quina és útil i profitosa i quina és falsa i contraproduent. És a dir, en manquen vies per a poder seleccionar la informació. Podem resumir aquest problema amb una frase que té tant de positiu com de negatiu: "Amb Internet tothom pot informar".

Amb el Web 2.0, que va ser ideat per Tim O'Reilly es volen solucionar aquestes dues mancances:

Perquè la informació sigui veritablement democràtica la solució és que existeixin webs obertes i dinàmiques on tothom pugui fer la seva intervenció sense pagar i sense necessitat de tenir cap coneixement de programació. Amb aquesta idea han nascut Blogger i Viquipèdia. Es tracta de crear "escletxes" informatives que permetin una comunicació en dues direccions i, per tant, apareix la figura de l'internauta emissor i, a gran escala, es parla de la revolució del periodisme ciutadà. Un sociòleg francès va dir que, gràcies a aquesta democratització autèntica de la informació a Internet mitjançant el Web 2.0, podríem parlar d'"intel·ligència col·lectiva".

Per solucionar la part negativa i contraproduent de la frase "Amb Internet tothom pot informar", la Web 2.0 incorpora filtres per evitar que això succeeixi. En trobem un exemple a la Viquipèdia amb les pàgines de discussió.

Algunes característiques del Web 2.0 serien els següents:
- Confiança en els usuaris.
- Potencia l'experiència d'Internet.
- Permet "jugar" (entenem jugar per reinventar, participar, tocar, ...).
- El comportament de l'usuari no està predeterminat.
- Programes en beta eterna (millora contínuament).
- Cultura hacker (busca l'error del programari per a millorar-lo)
- És el web de la gent, el web popular.
- Dóna veu a qui no en té.

D'aquest últim punt ens van explicar un exemple molt emotiu i entenedor del que representa:
A Pakistan van jutjar a una dona amb la pena de ser violada per 7 homes perquè el seu germà va marxar de casa amb la dona d'una altre família. Una periodista la va ajudar a publicar el seu cas en un bloc i, gràcies a això, molta gent del món la va ajudar i van pressionar el govern perquè fes justícia. Van indemnitzar-la i, amb els diners, la dona va construir una escola.

4. Debat

El debat es va obrir amb una pregunta que relacionava Internet i educació: Ara que els mestres sabem tot això, que hem de fer? Algunes de les respostes van ser les següents:

- Alfabetitzar-nos digitalment.
- Investigar quin profit en podem treure, a nivell educatiu, de tot el programari del que disposem.
- Trencar barreres entre l'educació formal i no formal mitjançant el treball en xarxa.

Altres dubtes que van sorgir van ser:

- Si volem treballar amb els nens amb Internet, no haurem de posar-hi alguna mena de filtre perquè no vegin contingut inadequat?

- Si Internet podrà fer més càlculs que tota la raça humana fins a quin grau hem d'aprofundir en matemàtiques, els mestres? Caldrà ensenyar més enllà de sumes i restes?


UNA MIRADA AL FUTUR

A llarg termini encara es vol millorar més aquesta Web 2.0. Els projectes són els següents (els canvis, però, han de ser progressius):

Web 1.0 - Plataforma
Web 2.0 - Social
Web 3.0 - Semàntica
Web 4.0 - OS


VALORACIÓ

Va ser una conferència molt interessant i molt ben preparada que em va captivar d'inici a fi.

Personalment, em va fer canviar l'opinió que tenia respecte les TIC i els ordinadors a l'aula. El que jo pensava que era, juntament amb la TV, la principal causa de perquè el món va tant malament, ho veig ara com una possible via de canvi. Sobretot amb les mesures que es volen prendre per millorar Internet amb el Web 2.0 i amb el fet que dóna veu a tot el món.

Se m'acudeix, per exemple, que amb el projecte OLPC (One Laptop Per Child), podríem tirar endavant un projecte per educar a nens d'Àfrica a través des de casa. Amb la col·laboració de Google Translate no hi hauria fronteres de llenguatge. Juntament amb això se m'acaba d'acudir que seria magnífic disposar d'un messenger que traduís simultàniament les paraules a l'idioma que el receptor decideixi. Tot això se'm acudeix sense pensar-ho gaire, imagineu-vos tot els projectes interessants que podríem arribar a desenvolupar si ens hi posem tots.

Em ve al cap el discurs de Sebastià Serrano a El regal de la comunicació on assenyala, primer, que Internet és la causant de tanta diversitat, i que això passa perquè tenim accés a molta informació. Però, per altre banda, també destaca tots els aspectes positius que té Internet, els qual són que podem dir qualsevol cosa a qui volem i l'externalització de la memòria, és a dir, el gran fons documental del que disposem.

També em fa recordar el discurs de Zygmunt Bauman a La modernitat líquida. Abans d'assistir a aquesta conferència no podia entendre perquè considerava Bauman que el fet que fos líquida era positiu. Ara ja puc entreveure per on va aquest positivisme. I és que tant de canvi té aspectes negatius i aspectes positius. Però Bauman té l'esperança de que sabrem solucionar els aspectes negatius i, precisament, la Web 2.0 és la resposta a aquesta esperança de Bauman.

Tenia raó Bauman? Amb el Web 2.0 jo crec que sí.

El que està clar és que tot això, ni es pot parar, ni té volta enrere. Per tant, el millor que podem fer és començar a buscar solucions als problemes que ens vinguin. Aquesta frase em recorda al problema de la immigració: no es pot parar i em de buscar solucions com els espais de benvinguda educativa o les aules d'integració. I això em porta amb una bonica comparació i un bonic final: Potser el que passa és, precisament, que tots som immigrants cap a aquest nou món en el qual tots estarem permanentment connectats uns amb els altres i ens fa por. La mateixa por que té un immigrant quan va a un país nou, que no coneix, que no sap amb quins problemes es trobarà ni com els solucionarà. En aquesta època de canvis, ens sentim com si estiguéssim navegant amb una patera intentant travessar l'estret de Gibraltar, fent balancejos, insegurs, esperant arribar a terra ferma per veure un futur clar el més aviat possible.

En resum, aquesta conferència m'ha retornat aquell optimisme i aquella esperança que havia perdut. De totes maneres, encara hi ha alguns interrogants oberts... i està bé que així sigui.

dimecres, 11 de novembre del 2009

gestió - eines d'internet - aplicacions educatives

EINES D'INTERNET
APLICACIONS EDUCATIVES



A continuació us presento uns quants programes d'internet que, tot i que ens poden ser de gran utilitat en molts àmbits i entorns diferents, jo m'he centrat en l'àmbit educatiu. Així doncs, us parlaré de com els podem utilitzar per millorar l'experiència pedagògica:

VISIBLE BODY

Descripció: Amb Visible Body podrem experimentar el cos humà en 3 dimensions i per capes de sistemes i teixits.

Àmbit educatiu: En les ciències naturals per estudiar els diferents sistemes i òrgans del cos. També podem veure patologies i separar per capes els sistemes i els òrgans que volem veure i els que no.

COMSOC

Descripció: Entorn virtual per fer en xarxa el treball de recerca de batxillerat. Disposa de tutories virtuals per guiar i ajudar.

Àmbit educatiu: Bloc per a penjar treballs de recerca, consultar els dels altres anys. Preguntar dubtes.

TRADUCTOR GOOGLE

Descripció: Tradueix textos i pàgines web a l'instant a 44 idiomes.

Àmbit educatiu: Si podem traduir qualsevol material de la web al nostre idioma, aquest es multiplica brutalment.

iGOOGLE

Descripció: Pàgina d'inici web on es poden agrupar tots els webs més utilitzats per l'usuari i decorar-lo amb diferents entorns. Ens aporta organització i practicitat.

Àmbit educatiu: Aprendre a organitzar-se bé i ser eficient. Introducció a les TIC.

DOTSUB

Descripció: Programa que ens permet subtitular videos i també traduir aquests subtítols a una altre llengua.

Àmbit educatiu: Pràctica de llengües extrangeres, pràctica i foment de la llengua catalana i ús de diccionari mitjançant la traducció de pel·lícules.

GOOGLE EARTH 5

Descripció: Permet explorar el món. Imatges històriques. Planetes. Viatges turístics virtuals amb explicacions.

Àmbit educatiu: Aprendre geografia. Arquitectura i distribució de les ciutats. Dissenyadors de ponts i camins. Història a través de les imatges històriques. Consciència global. A la carrera de turisme poden idear rutes turístiques. Conèixer el teu propi barri i proposar pràctiques en les qual s'hagi de crear recorreguts per presentar el barri a extrangers.

dijous, 5 de novembre del 2009

comunicació - llenguatge audiovisual

LLENGUATGE AUDIOVISUAL
ANÀLISI DE L'ANUNCI: OH, BROTHER!

En aquesta entevista, Guillermo Orozco ens explica la necessitat de ser competents en el llenguatge audiovisual. Aquests són un resum dels seus arguments:

- És cert que la imatge té un codi universal i que tothom pot "veure", però hi ha moltes formes de veure i si no ens sabem prou ens poden enganyar amb petits trucs que ens passen desaparcebuts. Per exemple, em de tenir en compte la tonalitat, l'angle de la càmara, on enfoca... en definitiva, es necessita un entrenament i una formació.

- Els mitjans audiovisuals, encara que no treballin amb aquesta finalitat, també són agents educadors. I, per tant, han d'assumir aquesta responsabilitat. Els pares que han de ser conscients d'això, han de saber que quan el seu fill està mirant la televisió estan sent educats en el sentit que aquesta vulgui, que sovint és perjudicial. Per tant, el pare ha d'estar amb el fill quan miri la televisió i ajudar-lo a criticar el que veu.

- Orozco també critica que només és busqui la modernització audiovisual i, en canvi, no es parli de quina lògica té. La majoria de centres escolar i professors - diu - no reflexionen quins avantatges pedagògics poden aportar els mitjans audiovisuals i les TIC, per tant, es produeix una falta d'aprofitament d'aquests nous recursos que ens ofereix la tecnologia.

- Reconeix, però, que això ve donat a que hi ha una analfabetització audiovisual i digital i que cal preparar als professors en aquest sentit.

Aquí teniu l'entrevista sencera:



A continuació faré una pràctica per posar a prova la meva competència audiovisual analitzant el següent anunci:







L'anunci es divideix en 4 parts:

1ª part: Problema / Infelicitat - La nena vol el monstre.
2ª part: Solució / Felicitat - La nena té el monstre i aquest va creixent a mesura que rep amor.
3ª part: Problema / Infelicitat - El monstre creix tant que no hi cap al cotxe.
4ª part: Solució / Felicitat - Compren el cotxe en mida XL i ja poden ficar-hi el monstre.

Dins d'aquestes quatre parts podem dividir els punts a analitzar en moments de felicitat i moments d'infelicitat:

Moments d'infelicitat:

- Llum: Poca llum, sensació de foscor.
- Colors: Colors freds i apagats. El cotxe que tenen inicialment és negre.
- Ritme de les imatges: Lent.
- Ritme de la música: Lent.
- Música: La melodia de "oh, brother!" ja va sonant i ja se'ns va posant al cap des del principi, però és en la 3ª part quan comença a sonar la lletra "oh, brother! no estarás conmigo...", la qual coincideix perfectament amb la situació que es planteja.

Moments de felicitat:

- Llum: Molta llum i, en algunes ocasions, llum solar.
- Colors: Colors alegres i vius. El cotxe nou és vermell.
- Ritme de les imatges: Ràpid.
- Ritme de la música: Ràpid, enèrgic.
- Música: En la segona part de l'anunci ja escoltem la lletra de la cançó.

Punts comuns:

Inclinació i enfocament de la càmara: La càmara mai arriba a captar tot el monstre sencer per tal que doni sensació de grandesa.

Frases: Sovint se senten frases en off que fomenten la cohesió familiar, per exemple:

- "Esta va a ser tu casa"
- "Se alimenta del amor que le das"
- "Como vamos a dejar de quererle"
- "Meterlo por aquí detrás, cómo que no se puede" (aquesta es repeteix dues vegades)
- "No te preocupes"
- "No estas solo"
- "Cómo puedes dejar de querer a alguien?"

Paral·lelisme: El monstre representa un germanet que neix (tampoc ho volen dissimular ja que li diuen "brother" que significa germà en anglès) i que es va fent gran, tot plegat fa que la família augmenti en nombre de membres i, a mesura que van creixent, també augmenta el volum. Això fa que el cotxe se'ls quedi petit i hagin de comprar el de tamany XL.

Tot plegat va creant un clima d'amor i d'afecte que t'absorbeix totalment, fent que les teva imatge de cotxe familiar per excel·lència sigui l'anunciat.

comunicació - com parlar bé en públic

Síntesi

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Joana Rubio | Francesc Puigpelat




He aconseguit reunir en un esquema conceptual d'una pàgina tots els conceptes, coneixements i consells que, jo personalment no sabia prèviament i necessito per fer exposicions orals. Els coneixements que ja sabia no els he inclòs en aquest esquema resum.

És un esquema pensat, però, per complementar-se amb el llibre. És a dir, seguint l'estructura de l'esquema és la guia general, pas a pas, per preparar i fer l'exposició. Però en el llibre hauré de complementar la informació que no recordi de cada punt.

L'objectiu final, a base de molta pràctica, seria que només mirant la paraula de l'esquema conceptual ja em vingués al cap tota la teoria del llibre.

En aquest cas, crec que és molt més pràctic i útil un esquema conceptual que no pas un resum, ja que si es vol fer un resum d'aquest llibre tant resumit ja de per sí quedaria, innevitablement, molt extens.



REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

RUBIO, J. PUIGPELAT, F. (2007). Com parlar bé en públic. 1ª ed. Barcelona: Mina.

comunicació - qui ets, tu?

QUI ETS, TU?
Mireia Vàzquez

Estimat lector, a continuació et presento la descripció d'una companya de classe: la Mireia.


La Mireia és una noia de 19 anys que medeix al voltant de 170 centímetres. El que més destaca és el seu pentinat, el qual consisteix en tres trenes: dues de petites que surten de la part frontal del cap i acaban a la occipital i una de gran que ressegueix tota la columna vertebral fins la vèrtebra lumbar número quatre, en una progressió decreixent. Els cabells, en general, i les trenes, en particular, són de color ros.

Aquest pentinat tant pressumit coincideix amb la seva forma de vestir: amb tacons, conjuntada, i plena de complements tals com braçalets, collars i arracedes.

Dintre del món la Mireia viu a Barcelona i, actualment, estudia educació primària a la universitat Ramon Llull.

comunicació - diferents connotacions


DIFERENTS CONNOTACIONS



Estimat lector, avui t'explicaré una curiosa pràctica que hem fet a classe de Comunicació oral, escrita i digital.

Primer esmentem uns quants adjectius d'un mateix camp semàntic, per exemple, si triem la brutícia les paraules podrien ser: brut, inpur, infecte, llardós, merdós, porc i ronyós.

Ara es tracta de puntuar de l'1 al 7 les paraules en funció del grau de brutícia (l'1 el que menys i 7 el que més).

Ens sorprendrem quan compartim la nostra opinió amb la da dels altres... i és que cadascú té una percepció diferent de cada paraula.

Jo els he adjudicat aquestes puntuacions:

Inpur - 1
Brut - 2
Porc - 3
Llardós - 4
Infecte - 5
Merdós - 6
Ronyós - 7

Per tant, no és el mateix que em diguin a mi ronyós a que li diguin a algú que l'ha puntuat amb un 3. A mi m'afectarà més.

Fent aquesta pràctica ha surgit una interessant anècdota amb la paraula llardós. Resulta que aquesta paraula ve de llard, paraula que s'utilitza per fer referència al greix del llom dels porcs i que en mallorquí es tradueix com "saim". Ja podem endevinar, doncs, de que estan fetes les "ensaimades".

Això ens porta a una altre anècdota: Com és que molts catalans diem, equivocadament, "ensiamada"? Doncs perquè tenim tendència a substituir sons rars per paraules que ens són familiars. En aquest cas, el so "saim" el desconeixem i el substituim pel familiar "enciam". Aquest fenomen s'anomena "homonimització formal".

Un altre exemple (molt graciós) d'homonimització formal és el que ens va explicar l'Imma. Resulta que passejava amb la seva àvia per Barcelona quan li va proposar d'anar al "m'arremango". Podeu endevinar a què es referia? =D

comunicació - les 4 habilitats per comunicar-se amb eficàcia


LES 4 HABILITATS PER COMUNICAR-SE AMB EFICÀCIA



Són les 4 habilitats que un usuari de la llengua ha de dominar per a poder-se comunicar amb eficàcia en totes les situacions possibles.

Les 4 habilitats són: llegir, escriure, parlar i escoltar. Tot seguit les descriurem una per una:

Llegir: És el procés a través del qual es comprén un text escrit. Té 4 implicacions:

1. És un procés actiu en el qual el lector va construint el significat del text, significat que potser no és el mateix que va voler donar-li l'autor.
2. Sempre llegim amb un objectiu (per plaer, per trobar informació, per adquirir coneixements, ...).
3. És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. El lector ha d'adaptar els coneixements que li aporta el text als seus coneixements previs.
4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència* continu.
* Inferència: Habilitat de comprendre una part del text gràcies al context.

Escriure: És el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu (entenent per significatiu que sigui coherent, cohesionat, adequat, clar, amb correcció lingüísitca i registre adaptat).

Parlar: És expressar els nostres pensaments mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: Comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Implicacions:

1. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
2. Demana respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Demana començar amb una posició objectiva, ficar-nos a la pell de l'altre i per entendre'l.
4. Un bon oient sap descobrir els objectius de l'orador.
5. A més a més, sap descobrir les principals idees del missatge.
6. Quan acaba de parlar l'orador, sap reaccionar al missatge.

La conclusió és la següent:

Molta gent es pensa que sap llegir, escriure, parlar i escoltar.
Però, en realitat, el que saben fer és mirar, dibuixar, articular sons i sentir.

gestió - pràctica - encapçalament amb el gimp

ENCAPÇALAMENT AMB EL GIMP

Si voleu fer una bona pràctica amb el GIMP, us proposo que intenteu crear l'encapçalament del vostre bloc amb una imatge.

Aprendreu a:

- Integrar una imatge amb un fons de color vermell (per exemple) al fons del color que volgueu.
- Familiaritzar-vos amb totes les eines.
- Seleccionar parts de la imatge, separar-la en una capa diferent i moure-la.
- Escriure textos i canviar-los de format, de tamany, de color i de lletra.
- Delimitar un contorn circular per a fer
rodones perfectes en una imatge que no ho sigui.
- Ampliar o reduir la imatge general i moure-la per a treballar més còmodament.
- Aplanar una imatge perquè quedi tot en una capa.

Amb aquesta pràctica m'he donat compte de les grans possibilitats que ofereix GIMP.

El meu encapçalament del bloc m'ha quedat així:



dimarts, 3 de novembre del 2009

gestió - pràctica - eduwiki (el so)


EDUWIKI


EL SO


L'Eduwiki és un projecte l'objectiu del qual és crear una enciclopèdia per a nens de primària. És a dir, que el registre és diferent i, per tant, hem d'adaptar el vocabulari als coneixements de la franja d'edat esmentada.

Aquesta presentació feta amb el Google Docs ha estat creada amb la premissa de poder-la incorporar a l'eduwiki i el tema del que tracta és el so: