Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de desembre del 2009

gestió / comunicació / processos / història / societat / imprescindible - redes - educar para fabricar ciudadanos

IMPRESCINDIBLE
EDUCAR PER A FABRICAR CIUTADANS
REDES - EDUARD PUNSET


Cap on ha d'evolucionar el nostre sistema educatiu per a formar ciutadans capaços d'afrontar els reptes d'aquest segle? Tant la ciència com la tradició contemplativa budista tenen molt a dir al respecte. Per què no unir-les amb l'objectiu que s'enriqueixin mútuament i aportin solucions?

Aquests temes es van tractar el mes passat a Washington en un excel·lent debat sobre les necessitats educatives en la qual hi van participar personalitats com el mateix Dalai Lama (líder budista), Daniel Goleman (autor del best Seller "Intel·ligència emocional") o una de les pedagogues més influents actualment, Linda Darling-Hammond.





OPINIÓ PERSONAL

Aquest vídeo té molta relació amb el documental que vam veure a l'assignatura de Processos Educatius: "Pensant en els altres". Sobretot quan remarquen que l'educació hauria d'ensenyar el valor de l'empatia. Crec que seria bo passar-lo a classe per complementar aquell documental des d'una vesant més científica.

El que no m'acaba d'agradar és el títol que li han posat al documental. Suposo que després d'haver llegit "Frankenstein Educador" he trencat l'amistat amb la paraula "fabricar" quan es fa servir en el món educatiu.

També crec que el documental té molta relació amb la filosofia de blanquerna, en el sentit que busca la convergència entre ciència i contemplació.

Us animo a veure'l!


FONTS DE DOCUMENTACIÓ

El documental i la introducció (la qual he traduït al català i he complementat) han estat extrets d'aquesta pàgina web: Redes para la ciencia

dissabte, 3 d’octubre del 2009

opinió / societat - l'exageració de la setmana dedicada a l'elisabeth

L'EXAGERACIÓ DE LA SETMANA DEDICADA A L'ELISABETH
(o el paral·lelisme amb la modernitat líquida de Zygmunt Bauman)

El primer que em va sobtar de tu va ser, senzillament, el teu nom: Elisabeth.

- Perdona, com et dius? - pregunta la professora -.
- Elisabeth - respons -.

E-li-sa-beth: amb totes les seves síl·labes i amb totes les seves lletres.

És veritat, sembla que exageri. Potser li estic donant més importància que la que realment té a aquest fet nimi.

Però és què, acostumat a les "Elis" i a les "Beths", en concret; i a la tendència moderna de voler dir les coses ràpidament per així transmetre la informació "com abans millor", en general...

Cansat d'escoltar frases inacabades perquè "es sobreentenen" i respostes monosil·làbiques buides de context...

Escoltar el teu nom complet, el qual pot ser considerat massa llarg per la impaciència d'aquesta societat líquida i superficial, em tranquil·litza, m'harmonitza, em transmet calma i, fins i tot, plaer.

Desitjo, doncs, que et segueixis dient Elisabeth per molts anys perquè, simplement així, ja estaràs aturant, encara que només sigui una mica, aquest ritme de vida estressant.