comunicació - el llenguatge i les llengües

Síntesi

EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

Jesús Tuson

1. QUELCOM MÉS QUE UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ

Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació i, de fet, existeixen molts sistemes de senyals com, per exemple, les senyals de tràfic o les expressions facials. Però d'entre tots els sistemes de senyals, el llenguatge gosa d'una situació privilegiada gràcies a que és capaç de formar combinacions de senyals peculiarment organitzades i les orienta cap a la comunicació.

2. ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE

Tot ésser humà es comunica mitjançant una llengua, és a dir, que tenim un mitjà d'expressió i de comunicació que es propi i exclusiu de la nostra espècie. A més a més, és diferent al llenguatge que utilitzen els primats més avançats, tant quantitativa com qualitativament, perquè s'organitza en diversos nivells (discurs, oració, sintagma, morfema, fonema) i també perquè comporta creativitat. Finalment, perquè ens permet esmentar esdeveniments en la seva ausència, d'això se'n diu parla desplaçada.
A continuació els diversos elements que conformen el llenguatge:

A) EL LLENGUATGE I L'ORGANITZACIÓ DE L'ENTORN

Una llengua ens permet organitzar el nostre entorn, i ho fem sotmetent les nostres percepcions a diversos graus d'abstracció*. Per exemple: El conjunt de planetes i una estrella formen el sistema solar; el conjunt de sistemes formen la via làctea; el conjunt de vies làctees formen les galàxies; el conjunt de galàxies formen l'univers; el conjunt d'universos formen el multivers.
D'aquesta manera, la il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d'objectes i de fenòmens. Aquesta reducció és la que permet l'enteniment entre les persones que parlen una mateixa llengua.

*Abstracció: Separar per mitjà d'una operació intel·lectual les qualitats d'un objecte per considerar-les aïlladament o per considerar el mateix objecte en la seva pura escència o noció (definició del DRAE).

B) EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT

És veritat que sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge. Però també és cert que en la total ausència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència.
Per tant, el llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar i és el principal causant del desenvolupament del pensament.

C) EL LLENGUATGE I LA MEMÒRIA

El llenguatge és, també, el suport bàsic de la memòria, tant individual com col·lectiva.
De la memòria col·lectiva perquè funciona com a vehícle de transmissió de mites, llegendes, històries i tradicions i també de l'acumulació científica i tècnica de generació en generació.
De la memòria individual perquè desenvolupa un paper singular en la formació de la identitat de la persona i ens permet la permanència d'aquell «relat» de la nostra pròpia vida.

D) EL LLENGUATGE I L'AUTOEXPRESSIÓ

Quan diem que el llenguatge fa possible l'autoexpressió, ens volem referir a l'existència del discurs intern, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostre pròpia experiència. Això passa perquè pensem amb seqüències de paraules que es van representant en la nostra ment.

E) EL MITJÀ MÉS EXTENS

El llenguatge és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que posseïm. La prova és que tota expressió humana pot trobar una traducció en el llenguatge però no tota expressió lingüística pot ser invertida al llenguatge visual. A tall d'exemple: Podem descriure amb paraules la tragèdia d'una guerra però, en canvi, seria molt difícil fer-ho tant detalladament mitjançant gestos, fotografíes o la pintura (tot i que a vegades hi ha excepcions com el Gernika o l'expressions com: una imatge val més que 1000 paraules).

3. LA DEFINICIÓ GENERAL DEL LLENGUATGE

El llenguatge és un mitjà de comunicació i el més extens que coneixem. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Això és així perquè amb el llenguatge ordenem tant les experiències que provenen de l'entorn com les experiències que s'originen en nosaltres mateixos. També perquè juga un paper principal en la construcció del pensament i és, a més a més, el suport de la memòria. Finalment, ens permet l'expressió interior i lliure i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.


REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p. 45-50)