dilluns, 21 de setembre del 2009

història - esquema conceptual educatiu



La naturalesa i la condició de llibertat postulada en la declaració dels drets humans dóna lloc a la gran diversitat de persones i, per tant, personalitats que existeixen al planeta Terra.

Fruit d'aquesta gran diversitat podem trobar persones que s'aïllen de tot i de tothom, o que per alguna circumstància han nascut fora de la societat (el cas de Mowgli, el nen salvatge de El Libro de la Selva), aquests casos són exemples d'individualització, els quals al no viure en societat no podran ser educats, i per tant sofriran desescolarització, condemnats a haver d'aprendre a sobreviure pel seu compte i sense les facilitats d'haver estat acollit per una societat.

Per altre banda, i com passa en la majoria dels casos, l'ésser humà és un ésser sociable que s'ajunta en grup o en societat per fer front de forma conjunta a la dificultat de la supervivència. Els humans que visquin en societat hauran de fer un procés de sociabilització per poder conviure, i que aquest viure en societat sigui realment un avantatge de cara a les dificultats, i no una dificultat afegida.

Aquest procés de sociabilització donarà pas, a mesura que vagi passant el temps, a la culturalització de la societat (amb els seus rituals, costums i creences) com a resposta de l'adaptació al medi i el fet de voler comprendre el perquè de les coses que passen i els grans interrogants existencials. També comportarà la història de la mateixa societat, amb tots els successos que comporta el fet de viure conjuntament (progrés, conflictes, etc...) i l'antropologia, la qual es formularà preguntes sobre la naturalitat de l'home.

La sociabilització serà, també, el procés que hauran de fer els infants per introduïr-se a aquella societat que l'hagi acollit. Entenent que per viure en societat s'han de formular, irremeiablement, unes normes de convivència que l'infant haurà de respectar. Però per dur a terme aquest procés, l'escola serà l'institució encarregada de fer de pont entre l'infant i la família; entre el nen i el ciutadà. I ho farà encarregant-se de la seva educació.

En el procés educatiu intervindran l'infant, que en aquest cas l'anomenarem aprenent; i el mestre (apart de la família i la mateixa societat), una professional capacitat per transmetre els coneixements necessaris perquè aquest infant sigui capaç de viure en societat i pugui ser considerat ciutadà.

Els mitjans que el mestre té per inculcar-li aquests coneixement a l'aprenent són la instrucció i l'adoctrinament que tot plegat es transformarà en un ensenyament que, si el mestre és digne del seu nom (un bon professional) i l'aprenent s'esforça per la seva part, es podrà transforar en aprenentatge, el qual portarà a la formació d'aquest aprenent ja sigui en forma de ciutadà o en forma de professional d'un ofici que faci servei a la seva comunitat. Finalment, el conjunt de coneixements adquirits per l'aprenent aniran redactant i construïnt el seu currículum.

Per altra banda, l'educació del poble dóna pas a l'autèntica democràcia, però també a la globalització, entent per globalització l'intent d'unificació d'una societat mitjançant l'administració de coneixements conformitzants, igualitaris i no relativistes com, per exemple, la llengua, la qual, a part de moltes més coses, és un mètode per poder comunicar-nos i expressar la realitat els membres d'una comunitat. La globalització, entesa d'aquesta manera, sorgiria, per tant, com un desig per mantenir la nostra identitat i poder transmetre-la de generació en generació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada