SÍNTESI i VALORACIÓ
WEB 2.0 i EDUCACIÓ
WEB 2.0 i EDUCACIÓ
INTRODUCCIÓ
El passat dilluns 16 de novembre vam assistir a una conferència que tractava el tema "web 2.0 i educació" al cibernàrium. L'exposició, que va ser guiada de la mà dels doctors en comunicació Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, es dividia en 4 parts:
1. Enquesta per saber el grau de coneixement que tenim dels programes més útils d'Internet.
2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0. Ens mostra l'evolució exponencial que ha tingut Internet i la seva importància en el futur. Ens deixa una pregunta oberta: Ara que sabem tot això, què fem?
3. Explicació mitjançant un power point del que és el web 2.0.
4. Debat. Es va obrir amb la pregunta: Què creieu que haurem de fer els mestres i futurs mestres ara que sabem tot això?
SÍNTESI
A continuació faig una síntesi del que es va dir i el que va passar en cada part de l'exposició:
1. Enquesta
Per fer l'enquesta ens van repartir un full on hi havia 94 graelles representants de 94 programes molts utilitzats d'Internet, les quals havíem d'omplir escrivint "sí" en el cas que coneguéssim el programa i "no" en el cas que mai n'haguéssim escoltat a parlar.
Alguns dels programes eren: Google, MySpace, Remember The Milk, vozMe, Del.ici.ous, Google Chrome, Facebook, Twitter, YouTube, Google Earth, WikiPedia, Aprobbo, etc...
Quan vam acabar de classificar-los vam calcular el percentatge de programes que coneixíem i, per sorpresa nostra, ningú de l'auditori en coneixia més del 50%. Estadística que posa en evidència la incultura general de les TIC i, com a conclusió, la necessitat de formar-nos en aquest aspecte. Cosa que ja fem en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC però que també hauríem de fer per compte propi.
2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0
L'audiovisual és un treball d'investigació que van dur a terme 150 professors de Califòrnia. Els professors ens mostren un conjunt de dades estadístiques sobre com a evolucionat l'audiència d'Internet al llarg de la seva curta història de menys de 20 anys. Algunes de les estadístiques més impressionants són les següents:
- Més del 50% de nens americans de menys de 21 anys han creat contingut a la web.
- Més del 70% de nens americans de menys de 4 anys han utilitzat un ordinador.
- Internet ha trigat 4 anys per aconseguir una audiència de 50 milions.
- Cada dia s'envien més SMS que persones habiten el planeta.
- Cada mes es fan 2.700 milions de cerques amb Google.
- Cada dia s'inscriuen 230.000 persones a MySpace.
- Si MySpace fos un país seria el 8è més habitat del món.
- Cada dia es publiquen 3.000 llibres nous.
- Al 2010 l'informació disponible a Internet es duplicarà cada 72 hores.
- Amb la 3ra generació de fibra òptica es podran enviar 10.000 GB per segon (és massa, crec que es van equivocar amb el càlcul. 10.000 millons de bytes són 10.000 GB no?)
La conclusió és evident: Els temps canvien.
I la pregunta que se'ns planteja és la següent: Ara que sabem tot això, què em de fer?
Aquesta és una versió diferent de l'audiovisual que ens van passar a la conferència:
3. Web 2.0
A continuació, els doctors en ciències de la comunicació ens expliquen què és Internet ara i com serà l'Internet del futur.
Actualment, Internet es pot definir amb dues mitges veritats (que són, per tant, dues mitges mentides):
- Internet democratitza la informació.
- Internet ens proporciona un ampli fons documental.
La primera afirmació no és del tot certa perque només poden penjar informació aquelles persones que:
- Puguin permetre's pagar l'allotjament del web.
- Sàpiguen programar pàgines web (informàtics, programadors, tele-comunicadors, ...).
També cal destacar que la comunicació és en un direcció i, per tant, no hi ha diàleg entre comunicador i receptor. La qual cosa fa que no es pugui debatre la informació que s'hi penja.
La segona característica també té part de mentida ja que de tanta informació que tenim penjada no hi ha manera de saber quina és útil i profitosa i quina és falsa i contraproduent. És a dir, en manquen vies per a poder seleccionar la informació. Podem resumir aquest problema amb una frase que té tant de positiu com de negatiu: "Amb Internet tothom pot informar".
Amb el Web 2.0, que va ser ideat per Tim O'Reilly es volen solucionar aquestes dues mancances:
Perquè la informació sigui veritablement democràtica la solució és que existeixin webs obertes i dinàmiques on tothom pugui fer la seva intervenció sense pagar i sense necessitat de tenir cap coneixement de programació. Amb aquesta idea han nascut Blogger i Viquipèdia. Es tracta de crear "escletxes" informatives que permetin una comunicació en dues direccions i, per tant, apareix la figura de l'internauta emissor i, a gran escala, es parla de la revolució del periodisme ciutadà. Un sociòleg francès va dir que, gràcies a aquesta democratització autèntica de la informació a Internet mitjançant el Web 2.0, podríem parlar d'"intel·ligència col·lectiva".
Per solucionar la part negativa i contraproduent de la frase "Amb Internet tothom pot informar", la Web 2.0 incorpora filtres per evitar que això succeeixi. En trobem un exemple a la Viquipèdia amb les pàgines de discussió.
Algunes característiques del Web 2.0 serien els següents:
- Confiança en els usuaris.
- Potencia l'experiència d'Internet.
- Permet "jugar" (entenem jugar per reinventar, participar, tocar, ...).
- El comportament de l'usuari no està predeterminat.
- Programes en beta eterna (millora contínuament).
- Cultura hacker (busca l'error del programari per a millorar-lo)
- És el web de la gent, el web popular.
- Dóna veu a qui no en té.
D'aquest últim punt ens van explicar un exemple molt emotiu i entenedor del que representa:
A Pakistan van jutjar a una dona amb la pena de ser violada per 7 homes perquè el seu germà va marxar de casa amb la dona d'una altre família. Una periodista la va ajudar a publicar el seu cas en un bloc i, gràcies a això, molta gent del món la va ajudar i van pressionar el govern perquè fes justícia. Van indemnitzar-la i, amb els diners, la dona va construir una escola.
4. Debat
El debat es va obrir amb una pregunta que relacionava Internet i educació: Ara que els mestres sabem tot això, que hem de fer? Algunes de les respostes van ser les següents:
- Alfabetitzar-nos digitalment.
- Investigar quin profit en podem treure, a nivell educatiu, de tot el programari del que disposem.
- Trencar barreres entre l'educació formal i no formal mitjançant el treball en xarxa.
Altres dubtes que van sorgir van ser:
- Si volem treballar amb els nens amb Internet, no haurem de posar-hi alguna mena de filtre perquè no vegin contingut inadequat?
- Si Internet podrà fer més càlculs que tota la raça humana fins a quin grau hem d'aprofundir en matemàtiques, els mestres? Caldrà ensenyar més enllà de sumes i restes?
UNA MIRADA AL FUTUR
A llarg termini encara es vol millorar més aquesta Web 2.0. Els projectes són els següents (els canvis, però, han de ser progressius):
Web 1.0 - Plataforma
Web 2.0 - Social
Web 3.0 - Semàntica
Web 4.0 - OS
VALORACIÓEl passat dilluns 16 de novembre vam assistir a una conferència que tractava el tema "web 2.0 i educació" al cibernàrium. L'exposició, que va ser guiada de la mà dels doctors en comunicació Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, es dividia en 4 parts:
1. Enquesta per saber el grau de coneixement que tenim dels programes més útils d'Internet.
2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0. Ens mostra l'evolució exponencial que ha tingut Internet i la seva importància en el futur. Ens deixa una pregunta oberta: Ara que sabem tot això, què fem?
3. Explicació mitjançant un power point del que és el web 2.0.
4. Debat. Es va obrir amb la pregunta: Què creieu que haurem de fer els mestres i futurs mestres ara que sabem tot això?
SÍNTESI
A continuació faig una síntesi del que es va dir i el que va passar en cada part de l'exposició:
1. Enquesta
Per fer l'enquesta ens van repartir un full on hi havia 94 graelles representants de 94 programes molts utilitzats d'Internet, les quals havíem d'omplir escrivint "sí" en el cas que coneguéssim el programa i "no" en el cas que mai n'haguéssim escoltat a parlar.
Alguns dels programes eren: Google, MySpace, Remember The Milk, vozMe, Del.ici.ous, Google Chrome, Facebook, Twitter, YouTube, Google Earth, WikiPedia, Aprobbo, etc...
Quan vam acabar de classificar-los vam calcular el percentatge de programes que coneixíem i, per sorpresa nostra, ningú de l'auditori en coneixia més del 50%. Estadística que posa en evidència la incultura general de les TIC i, com a conclusió, la necessitat de formar-nos en aquest aspecte. Cosa que ja fem en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC però que també hauríem de fer per compte propi.
2. Audiovisual: ¿Sabías qué? 2.0
L'audiovisual és un treball d'investigació que van dur a terme 150 professors de Califòrnia. Els professors ens mostren un conjunt de dades estadístiques sobre com a evolucionat l'audiència d'Internet al llarg de la seva curta història de menys de 20 anys. Algunes de les estadístiques més impressionants són les següents:
- Més del 50% de nens americans de menys de 21 anys han creat contingut a la web.
- Més del 70% de nens americans de menys de 4 anys han utilitzat un ordinador.
- Internet ha trigat 4 anys per aconseguir una audiència de 50 milions.
- Cada dia s'envien més SMS que persones habiten el planeta.
- Cada mes es fan 2.700 milions de cerques amb Google.
- Cada dia s'inscriuen 230.000 persones a MySpace.
- Si MySpace fos un país seria el 8è més habitat del món.
- Cada dia es publiquen 3.000 llibres nous.
- Al 2010 l'informació disponible a Internet es duplicarà cada 72 hores.
- Amb la 3ra generació de fibra òptica es podran enviar 10.000 GB per segon (és massa, crec que es van equivocar amb el càlcul. 10.000 millons de bytes són 10.000 GB no?)
La conclusió és evident: Els temps canvien.
I la pregunta que se'ns planteja és la següent: Ara que sabem tot això, què em de fer?
Aquesta és una versió diferent de l'audiovisual que ens van passar a la conferència:
A continuació, els doctors en ciències de la comunicació ens expliquen què és Internet ara i com serà l'Internet del futur.
Actualment, Internet es pot definir amb dues mitges veritats (que són, per tant, dues mitges mentides):
- Internet democratitza la informació.
- Internet ens proporciona un ampli fons documental.
La primera afirmació no és del tot certa perque només poden penjar informació aquelles persones que:
- Puguin permetre's pagar l'allotjament del web.
- Sàpiguen programar pàgines web (informàtics, programadors, tele-comunicadors, ...).
També cal destacar que la comunicació és en un direcció i, per tant, no hi ha diàleg entre comunicador i receptor. La qual cosa fa que no es pugui debatre la informació que s'hi penja.
La segona característica també té part de mentida ja que de tanta informació que tenim penjada no hi ha manera de saber quina és útil i profitosa i quina és falsa i contraproduent. És a dir, en manquen vies per a poder seleccionar la informació. Podem resumir aquest problema amb una frase que té tant de positiu com de negatiu: "Amb Internet tothom pot informar".
Amb el Web 2.0, que va ser ideat per Tim O'Reilly es volen solucionar aquestes dues mancances:
Perquè la informació sigui veritablement democràtica la solució és que existeixin webs obertes i dinàmiques on tothom pugui fer la seva intervenció sense pagar i sense necessitat de tenir cap coneixement de programació. Amb aquesta idea han nascut Blogger i Viquipèdia. Es tracta de crear "escletxes" informatives que permetin una comunicació en dues direccions i, per tant, apareix la figura de l'internauta emissor i, a gran escala, es parla de la revolució del periodisme ciutadà. Un sociòleg francès va dir que, gràcies a aquesta democratització autèntica de la informació a Internet mitjançant el Web 2.0, podríem parlar d'"intel·ligència col·lectiva".
Per solucionar la part negativa i contraproduent de la frase "Amb Internet tothom pot informar", la Web 2.0 incorpora filtres per evitar que això succeeixi. En trobem un exemple a la Viquipèdia amb les pàgines de discussió.
Algunes característiques del Web 2.0 serien els següents:
- Confiança en els usuaris.
- Potencia l'experiència d'Internet.
- Permet "jugar" (entenem jugar per reinventar, participar, tocar, ...).
- El comportament de l'usuari no està predeterminat.
- Programes en beta eterna (millora contínuament).
- Cultura hacker (busca l'error del programari per a millorar-lo)
- És el web de la gent, el web popular.
- Dóna veu a qui no en té.
D'aquest últim punt ens van explicar un exemple molt emotiu i entenedor del que representa:
A Pakistan van jutjar a una dona amb la pena de ser violada per 7 homes perquè el seu germà va marxar de casa amb la dona d'una altre família. Una periodista la va ajudar a publicar el seu cas en un bloc i, gràcies a això, molta gent del món la va ajudar i van pressionar el govern perquè fes justícia. Van indemnitzar-la i, amb els diners, la dona va construir una escola.
4. Debat
El debat es va obrir amb una pregunta que relacionava Internet i educació: Ara que els mestres sabem tot això, que hem de fer? Algunes de les respostes van ser les següents:
- Alfabetitzar-nos digitalment.
- Investigar quin profit en podem treure, a nivell educatiu, de tot el programari del que disposem.
- Trencar barreres entre l'educació formal i no formal mitjançant el treball en xarxa.
Altres dubtes que van sorgir van ser:
- Si volem treballar amb els nens amb Internet, no haurem de posar-hi alguna mena de filtre perquè no vegin contingut inadequat?
- Si Internet podrà fer més càlculs que tota la raça humana fins a quin grau hem d'aprofundir en matemàtiques, els mestres? Caldrà ensenyar més enllà de sumes i restes?
UNA MIRADA AL FUTUR
A llarg termini encara es vol millorar més aquesta Web 2.0. Els projectes són els següents (els canvis, però, han de ser progressius):
Web 1.0 - Plataforma
Web 2.0 - Social
Web 3.0 - Semàntica
Web 4.0 - OS
Va ser una conferència molt interessant i molt ben preparada que em va captivar d'inici a fi.
Personalment, em va fer canviar l'opinió que tenia respecte les TIC i els ordinadors a l'aula. El que jo pensava que era, juntament amb la TV, la principal causa de perquè el món va tant malament, ho veig ara com una possible via de canvi. Sobretot amb les mesures que es volen prendre per millorar Internet amb el Web 2.0 i amb el fet que dóna veu a tot el món.
Se m'acudeix, per exemple, que amb el projecte OLPC (One Laptop Per Child), podríem tirar endavant un projecte per educar a nens d'Àfrica a través des de casa. Amb la col·laboració de Google Translate no hi hauria fronteres de llenguatge. Juntament amb això se m'acaba d'acudir que seria magnífic disposar d'un messenger que traduís simultàniament les paraules a l'idioma que el receptor decideixi. Tot això se'm acudeix sense pensar-ho gaire, imagineu-vos tot els projectes interessants que podríem arribar a desenvolupar si ens hi posem tots.
Em ve al cap el discurs de Sebastià Serrano a El regal de la comunicació on assenyala, primer, que Internet és la causant de tanta diversitat, i que això passa perquè tenim accés a molta informació. Però, per altre banda, també destaca tots els aspectes positius que té Internet, els qual són que podem dir qualsevol cosa a qui volem i l'externalització de la memòria, és a dir, el gran fons documental del que disposem.
També em fa recordar el discurs de Zygmunt Bauman a La modernitat líquida. Abans d'assistir a aquesta conferència no podia entendre perquè considerava Bauman que el fet que fos líquida era positiu. Ara ja puc entreveure per on va aquest positivisme. I és que tant de canvi té aspectes negatius i aspectes positius. Però Bauman té l'esperança de que sabrem solucionar els aspectes negatius i, precisament, la Web 2.0 és la resposta a aquesta esperança de Bauman.
Tenia raó Bauman? Amb el Web 2.0 jo crec que sí.
El que està clar és que tot això, ni es pot parar, ni té volta enrere. Per tant, el millor que podem fer és començar a buscar solucions als problemes que ens vinguin. Aquesta frase em recorda al problema de la immigració: no es pot parar i em de buscar solucions com els espais de benvinguda educativa o les aules d'integració. I això em porta amb una bonica comparació i un bonic final: Potser el que passa és, precisament, que tots som immigrants cap a aquest nou món en el qual tots estarem permanentment connectats uns amb els altres i ens fa por. La mateixa por que té un immigrant quan va a un país nou, que no coneix, que no sap amb quins problemes es trobarà ni com els solucionarà. En aquesta època de canvis, ens sentim com si estiguéssim navegant amb una patera intentant travessar l'estret de Gibraltar, fent balancejos, insegurs, esperant arribar a terra ferma per veure un futur clar el més aviat possible.
En resum, aquesta conferència m'ha retornat aquell optimisme i aquella esperança que havia perdut. De totes maneres, encara hi ha alguns interrogants oberts... i està bé que així sigui.
Una gran entrada Isaac, crec que no es pot resumir millor la nostra visita al Cibernàrium. Interessant la conferència sobre la web 2.0
ResponElimina